9 de setembre: La Mare de Déu de l´Ermitana

La imatge de l´Ermitana, que va estar amagada durant la dominació musulmana, es troba a l´ermita, una església del segle XVIII, amb planta de creu llatina, construïda entre 1708 i 1714 per Sancho d´Echevarria i adossada al castell del papa Luna.

La primera notícia coneguda de les festes a la Mare de Déu de l´Ermitana és del 3 d´agost de 1664, quan en una sessió de l´Ajuntament de Peníscola es ratificà la celebració d´aquesta festa en aquests termes: "Es farà festa lo dia de nostra Senyora de Setembre conforme és costum cascun any.....que es sermó, pá beneyt, dolzayna y un bou que sia bó". Pel que fa a les danses processionals, tan típiques d´aquesta festa, la notícia més antiga és del 15 de setembre de 1677, tot i que se suposa que ja existien abans d´aquesta data.

La festa de l´Ermitana, m´ha portat el record de la visita que l´estiu de 2011 férem els monjos de Montserrat en període de formació, amb el mestre de novicis i amb mi mateix, en aquell moment ajudant del mestre.

Arribar a Peníscola impressiona pel preciós conjunt arquitectònic integrat pel castell, el santuari de l´Ermitana i l´Església de Santa Maria. Va ser a la porta de la parròquia on ens va acollir, amb una sol·licitud fraterna, mossèn Manel Domènech, rector de la vila, que ens ensenyà el temple i que ens obsequià amb el llibre, "El testament espiritual del papa Luna". També ens mostrà el tresor de la parròquia: el calze i la creu de cristall de Benet XIII, el Lignum Crucis de Climent VIIIè, successor del papa Luna i la creu processional de Felip II, de 1587, així com la pica baptismal de l´església que és una rèplica de la font que tenia el papa Luna al castell.

Des de Santa Maria, mossèn Manel ens acompanyà al santuari de la Mare de Déu de l´Ermitana, on vam venerar la patrona de Peníscola, una preciosa imatge que la ciutat estima com a mare i protectora de la vila i des d´on vam poder divisar l´ermita de Sant Antoni Abat.

Després, amb mossèn Manel, ens dirigírem al castell del papa Luna, una fortalesa militar començada el 1294 per Berenguer de Cardona i els cavallers del Temple, i acabada el 1307 pels cavallers de Montesa, modificada després per Benet XIII. Al castell ens va rebre el seu director, Jordi Pau, que ens acompanyà en la visita i ens explica detalladament les diverses dependències, totes elles d´una gran bellesa: l´aljub, el dormitori dels templers, la sala capitular, la cuina, el cos de guàrdia, la presó, la basílica pontifícia (d´una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular) el palau pontifici, el celler i el saló del conclave.

L´amic Jordi Pau reivindicava el paper que tingué en la història el papa Luna, que com ens digué, va saber triar Peníscola "per la lleialtat d´un poble que no l´abandonà mai". També ens ensenyà una còpia de la Butla de Benet XIII, per la qual creava la Universitat de Sant Andreu, a Escòcia.

He de dir que els monjos que van visitar aquesta vila el 2011, van quedar gratament sorpresos en descobrir a Peníscola (gràcies a mossèn Manel Domènech i a Jordi Pau) uns tresors tan importants de la nostra història: Santa Maria, el santuari de l´Ermitana i el castell del papa Luna.

Puc dir que hui festa de l´Ermitana, els monjos recordarem en la pregària el poble de Peníscola, ja que guardarem per sempre un record inesborrable de la bellesa d´aquesta vila i de l´amabilitat i sol·licitud amb que ens van acollir mossèn Manel Domènech i l´amic Jordi Pau.

Les danses tradicionals de Peníscola (els dansants i els cavallets, les llauradores, els pelegrins i els moros i cristians) acompanyen cada 9 de setembre la processó de la Mare de Déu pels carrers del nucli antic de la vila, fent festa en honor de la seua patrona. Que l´Ermitana, la "plena de gràcia i beneïda entre totes les dones", siga per a tots aquells que l´aclamen com a mare i patrona, consol en les tribulacions, pau en les contrarietats i esperança en la vida de fe d´aquesta ciutat tan entranyable.