El papa Francesc va fer un valent discurs al Capitoli, on demanà als polítics nord-americans que vetlen "per la dignitat dels seus conciutadans". El papa va destacar la importància de la política com a vocació a la societat , per així "afavorir les necessitats de tots els seus membres, especialment dels més vulnerables". Per això el papa va lloar aquells que en el passat, als EEUU, "apostaren amb treball, abnegació i amb la seua pròpia sang per forjar un futur millor". En aquest sentit, el papa va demanar ahir que els polítics opten sempre "per generar processos, més que per ocupar espais". I per això va lloar el cas dels EEUU, ja que "un poble amb ànima, aconsegueix sempre eixir endavant amb dignitat".
El papa va recordar quatre grans figures dels EEUU: Abraham Lincoln i la seua aposta per la llibertat, Martin Luther King i la seua lluita per la no exclusió, Dorothy Day i el seu compromís per la justícia social i els drets i Thomas Merton, que amb el diàleg i desafiant les certeses del seu temps, es convertí en un "home de diàleg, promotor de la pau entre pobles i religions".
El papa va lamentar la situació del nostre món, que "és cada vegada més un lloc de conflictes violents, d´odis nocius, d´atrocitats comeses fins i tot en nom de Déu i de la religió". Per això va fer una crida a "combatre la violència perpetrada en nom de la religió", i alhora, a "protegir les religions, les idees, les persones". Per vèncer la violència, el papa ens proposava donar una "resposta d´esperança i de reconciliació, de pau i de justícia". Es tracta també, segons digué el papa, de "retornar l´esperança, corregir les injustícies, promoure el benestar de les persones i dels pobles", per tal d´anar "endavant junts, en un renovat esperit de fraternitat i de solidaritat". El papa va demanar també l´abolició de "les noves formes d´esclavitud".
Un altre punt important del text del papa, va ser reivindicar els dret dels indígenes, que "no sempre van ser respectats". El papa també va tindre un record especial pels refugiats, i per això reclamà "no perdre l´esperit de solidaritat internacional", per tal de "retornar la dignitat als exclosos". El papa demanà amb força "l´abolició de la pena de mort", vigent encara en alguns Estats americans, i "la lluita contra la pobresa i la fam".
Pel que fa a l´economia, el papa va demanar que siga "solidària i sostenible", amb una "distribució de la riquesa", i que la política no siga "esclava de l´economia i de les finances".
Respecte al medi ambient, el papa Francesc, en la línia de la seua encíclica sobre la creació, va presentar la necessitat de "reorientar el rumb i la degradació mediomabiental", per tal de "tindre cura de la natura".
Un altre punt important del discurs del papa al Capitoli va ser la qüestió bèl·lica. Per això el papa digué: "Per què es venen les armes?. La resposta és: per diners". I per això el papa denuncià la indústria armamentística, ja que els seus responsables fan negoci amb "diners tacats de sang". D´ací que el papa exigira "acabar amb el tràfic d´armes".
El papa destacà la "riquesa i la bellesa de viure en família", però lamentà les dificultats que tenen molts jóvens per formar una llar, "perquè no tenen futur".
El papa va acabar el seu discurs lloant la llibertat: "Una nació és gran quan defensa les llibertats", i també "quan permet somiar amb la plenitud de drets", i quan "lluita per la justícia i per la causa dels oprimits".
Finalment el papa Francesc va proclamar la grandesa d´un poble, "quan la fe es fa diàleg i sembra pau".
El discurs del papa Francesc al Capitoli, ha estat una crida a l´esperança. Ha estat una crida a humanitzar més el nostre món des de la solidaritat amb els qui més pateixen, des de la fraternitat amb els refugiats i els més vulnerables de la nostra societat i des de la llibertat i la lluita per la justícia i per la causa dels oprimits.
