Santoral del día

La Nit de les Fogueretes d´Agullent

04-09-2015Meneame

JOSEP MIQUEL BAUSSET Es aquesta nit del 4 de setembre, que enguany Agullent celebra la Nit de les Fogueretes, una romeria nocturna que puja des d´aquest poble de la Vall d´Albaida fins a l´ermita de Sant Vicent Ferrer, per agrair al sant valencià la fi de la pesta que va assotar la vila el 1600. Així ho deia el document del vot: "dit consell de comú consensu determinen, decreten, statuhixen e diguen que voten la festa de dit gloriós Sant Vicent Ferrer en tal dia com és a quatre de setembre, prometent-hi al dit sant gloriós, cada any en dit dia, pujar a la seua hermita en processó amb molta devoció". Però des del 2013, la Nit de les Fogueretes es fa en cap de setmana tal i com va decidir Agullent en un referèndum.

La festa fou instituïda el 7 d´agost de 1600 com canten els Goigs: "Era lo any mil sis-cents/ en que esta Universitat/ estava molt afligida/ patint de la pesta el mal,/ puix huitanta-i-tres veïns/ en dos mesos soterrà". Així, en les actes del Llibre de Consells (1592-1644) municipals del 28 i del 29 d´octubre, el poble de la universitat d´Agullent, reunit en Consell Particular el 28 i en Consell General el 29, va admetre que la curació dels malalts de pesta i la desaparició d´aquesta epidèmia, era degut a la intervenció de Sant Vicent Ferrer.

Va ser la nit del 3 al 4 de setembre de 1600, quan al poble ja havien mort 83 veïns víctimes de la pesta, quan l´ermità Joan Solves sentí un fort soroll a l´ermita: "Era ermità en esta ermita/ Joan Solves aquell any,/ i sols quedava en les cases/ lo vicari i los jurats;/ la demés gent fugitiva per barraques i barrancs".

Quan Joan Solves anà a vore què passava, veié un frare dominic, que identificà amb Sant Vicent Ferrer, agenollat, resant. L´ermità anà a avisar la seua dona i quan marit i muller arribaren on hi havia Sant Vicent resant, ja no trobaren ningú: "Joan, tancada la porta,/ desde son cuarto atisbà/ genollat un dominico/ davant de l´altar del Sant;/ més cridant a sa muller/ mai el pogueren trobar".

Però al lloc on hi havia estat el gran sant i taumaturg valencià, veieren una llàntia encesa suposadament pel sant (que abans estava apagada) i que amb el seu oli curava de la pesta els malalts del poble: "Però veieren que la llàntia/ que ans no havien cuidat/ estava sobreeixint d´oli/ en una llum molt flamejant".

En vore aquest prodigi, "Lo repic i la notícia,/ per lo poble s´escampà,/ pujaren tots a l´ermita". Així ho canten aquests Goigs de 1658: "Tocaren, doncs, la campana,/ i després es veren pujar,/ Justícia, Jurats, Vicari,/ pensant-se era algun fracàs;/ però vent ser gran miracle,/ plens de goig tornaren a baixar".

Una vegada allí "Prengueren, puix de la llàntia/ llum i oli en quantitat,/ anant-se´n per poble i terme/ untant i curant malalts;/ i en un instant,/ s´encontraren de la pesta/ bons i sans".

Pujar cada any, de nit, a l´ermita de Sant Vicent d´Agullent, amb torxes i fanalets, ja és una tradició més que centenària en aquesta vila de la Vall d´Albaida. És la manera com el poble agraeix cada any a Sant Vicent la curació dels veïns d´Agullent. Una tradició que perdura cada any, i que consisteix, en arribar a l´ermita i en untar-se de l´oli de la llàntia de SanVicent.

Per això, també aquest any, encara que no siga la nit del 3 al 4 de setembre, Agullent aclamarà Sant Vicent, per agrair-li la seua protecció: "Puix que Déu en Agullent/ per Vós féu coses tan grans:/ guardau-nos, Gloriós Vicent/ de la pesta i altres mals".

Com diu l´amic i cronista oficial d´Agullent, Ramon Haro, "La tradició agullentina admet sense reserves la predicació del pare i mestre Vicent Ferrer en Agullent pel 1410, com també la seua estada, una nit", en aquesta vila de la Vall d´Albaida. Ramon Haro afirma també que "la devoció agullentina al sant apareix en la documentació del Llibre de Consells de la Universitat d´Agullent, en el Decreto del Milagro i en els escrits de mossèn Josep Esplugues, agullentí, rector de Montaverner i promotor de la Nova ermita de Sant Vicent Ferrer (1745-1749)".

Que en aquesta festa tan entranyable, Sant Vicent, patró del País Valencià, ens ensenye a ungir amb l´oli de la caritat i de l´amabilitat, de la generositat i de l´alegria, tots aquells que viuen situacions de pobresa, de malaltia o de solitud. I que Sant Vicent continue protegint els ciutadans d´Agullent i de tot el País Valencià: "La salut per atalaia/ en tal tossal us posà:/ Guardau-nos gloriós Vicent/ de la pesta i altres mals".

Vull agrair al Sr. Jesús Pla, Alcalde d´Agullent, que, per mitjà de l´amic Àngel Canet, m´ha fet arribar el treball del cronista d´aquesta vila, Ramon Haro Esplugues, "Sant Vicent Ferrer i Agullent".

L´amic Ramon Haro, el 1972, escrivia aquest preciós poema dedicat a la Nit de les Fogueretes, amb el qual vull honorar aquesta festa i tots els agullentins i agullentines, pel fet d´haver sabut mantindre aquesta tradició tan bonica i tan arrelada en la vila d´Agullent : "És la Nit del Miracle,/ nit de popular devoció;/ de setembre, la nit més lluminosa;/ d´Agullent, la més bella explosió./ És nit de bona assistència,/ puix tots els agullentins/ hi fan acte de presència,/ acudint per tots els camins./ Xics i xiques pugen pel Camí de ciprers/ i pel pinar a l´ermita del Sant,/ uns amb falles, d´altres a ballar./ La música ix de la Plaça/ i de la torre la campana/ la nostra festa proclama./ És la Nit del Miracle,/ que proclama el nostre idioma vernacle".