Ahir, 25 de setembre, va morir Pepica, una dona bona que estava a punt de fer 100 anys. Nascuda a Càrcer, a la comarca de la Ribera Alta (a prop del meu poble) el 6 de desembre de 1915, poc de després de casar-se amb un borrianenc que treballava en el comerç de la taronja, passà a viure a la capital de la Plana Baixa.
Malgrat la seua debilitat física (deguda a l´edat) Pepica, va continuar activa fins fa pocs mesos, ja que era una dona forta, a imatge de les dones de la Bíblia, aquelles dones que en paraules de mossèn Ballarín "donen per a tot". Dones servicials i generoses, de fortalesa i bon humor, qualitats que ajuden a salvar penes i treballs! Dones plenes de prudència i de sentit comú, de valors i d´entrega, que porten la casa, ajuden al marit i eduquen sàviament als fills i els néts. Dones d´una fe senzilla, una fe que els dóna la força per a viure cristianament. Dones de rosari i de novenes, de misses i de tradicions, dones de mirada neta i transparent, sense maldat, sense trampes, sense malícia!
"Una dona forta (ens diu el llibre dels Proverbis) qui la trobarà? És més preciosa que les perles" (Pr 31,10) Així era Pepica. I això ho sabien molt bé, tant la seua filla Fina, que la tingut a casa fins al final, i que la cuidada amb tot el seu afecte, com el seu fill José Manuel i també els seus néts, Javier i Jordi.
El llibre dels Proverbis descriu amb precisió les qualitats de la dona forta: "És de nit i ja s´alça; prepara el menjar per als de casa. Ella mateixa es teixeix les flassades, va vestida amb honor i dignitat, parla sensatament i els seus llavis instrueixen dolçament" (Pr 31,15ss)
En un món que arracona els ancians (malgrat tota l´experiència i la saviesa que tenen) Pepica era per als fills i per als néts l´exemple de servei, de disponibilitat, de sacrifici, de generositat! A diferència de les societats africanes, llatinoamericanes o asiàtiques que valoren i veneren als ancians, el món occidental, desgraciadament, no té en compte la paraula i la vida generosa dels nostres majors. I massa vegades se´ls arracona, sense tindre en compte tot el que han fet al llarg de la seues vides. No ha estat així en el cas de Pepica. I amb tot, la Paraula de Déu exhorta als creients al respecte i a l´amor als ancians: "Honra a ton pare amb tot el cor, i no t´oblides dels dolors de ta mare. Recorda´t que per ells has nascut. ¿Què els donaràs a canvi del que han fet per tu? (Ecli 7,27) I és que la llei de Déu ens mou a l´agraïment i a la sol·licitud pels nostres majors: "D´obra i de paraula honra a ton pare, a fi que vinga damunt de tu la seua benedicció.....fill meu, acull a ton pare en les seues velleses...i si el seu enteniment es debilita, sigues indulgent, no el menysprees, tu que et trobes en plenes forces. La caritat pel pare no serà oblidada....aquell qui abandona al pare és un blasfem, i és maleït el qui irrita a sa mare" (Ecli 3,8 i ss )
Quan fa un temps, unes monges em van preguntar per un monjo molt major, em digueren: "Cuideu-lo, perquè els ancians s´han de cuidar com es cuida una joia. Perquè són una joia!!".
En un món tecnificat (i massa vegades sense cor) que només valora la joventut i els "cossos 10", reconforta trobar persones com Pepica, que durant pràcticament 100 anys, amb generositat i sacrifici ho ha donat tot pels seus. Per la seua banda, també és un exemple de dedicació i d´estimació, vore als fills i néts de Pepica, que sol·lícitament l´han venerat amb un afecte filial, ple de tendresa, perquè amb la seua vida, ara ja amb Déu, ha fet present la fortalesa de la dona bíblica. Perquè malgrat la seua salut fràgil i les seues debilitats en els últims mesos, Pepica ha estat per als seus, un model de la dona forta de la Bíblia.
