El dia 17 d´octubre celebrem la festa del bisbe Sant Ignasi d´Antioquia, testimoni màxim de fe per als cristians, per la seua fidelitat a l´Evangeli.

Símbol en el seguiment de Jesucrist, Ignasi va ser un home amable, ple de dolcesa, de mística i de valentia, que va resplendir com un far enmig de la foscor. Les seues set cartes, apassionades, continuen vives, i interpel·len encara hui la nostra fe com un cant de lloança i de glòria. En aquestes cartes veiem un bisbe que no es planyia per la seua mort cruel, sinó que pel contrari, lloava el seu pròxim martiri. Ignasi tampoc no es lamentava en aquests textos que escriví durant el seu captiveri (des d´Antioquia fins a Roma) pel sofriment que patiria quan fóra llançat a les feres, sinó que presentava la seua mort com una ofrena, com una oblació pura a Déu.

El llibre tercer de la Història Eclesiàstica de Sant Eusebi de Cesarea, ens parla de Sant Ignasi com a successor, a la seu d´Antioquia, de l´Apòstol Sant Pere. Sant Ireneu ens parla del martiri de Sant Ignasi i Orígenes ens destaca el fet que fou lliurat a les bèsties.

Anomenat amb el sobrenom de "Teòfor", o portador de Déu, Ignasi va donar testimoni de la fe davant l´emperador Trajà. Dels primers anys de la seua vida no en sabem res, i tot i que Sant Joan Crisòstom (que va cantar a Antioquia les glòries del bisbe Sant Ignasi) afirmà que el sant bisbe va conèixer els Apòstols, no sembla que això siga veritat.

Amb fe senzilla i vigorosa, el seu testimoniatge és com un preludi de la fe proclamada al Concili de Nicea. Per això, les seues set cartes poden considerar-se com una segona formulació doctrinal cristiana. En elles podem descobrir allò que creien els cristians de la segona generació, la immediatament posterior a l´era dels Apòstols, és a dir, la d´aquells que van beure la doctrina evangèlica i les cartes paulines de forma directa. Per això el pensament de Sant Ignasi d´Antioquia està centrat en la unió amb Crist i amb l´Església.

El bisbe Sant Ignasi va ser el primer que va utilitzar el terme "catòlica", aplicada a l´Església. En les cartes de Sant Ignasi descobrim també una certa estructura de l´Església, ja que mencionà l´existència de bisbes, preveres i diaques en les comunitats del segle II i principis del III.

No sabem quants anys Ignasi va ser bisbe d´Antioquia, com a successor de Sant Pere, ni tampoc quan va ser detingut i condemnat a mort, tot i que només pel fet de ser cristià, ja n´hi havia prou per ser detingut. Des del moment que va ser arrestat, i gràcies a les set cartes que va escriure, podem seguir els seus passos en el viatge que Sant Ignasi va fer fins arribar a Roma, on va ser coronat amb la palma del martiri.

Amb Zòzim i Rufus, detinguts també amb ell, Sant Ignasi es va embarcar a Selèucia, per arribar a les costes de Pamfília, des d´on continuà el viatge per terra. Al seu pas per Esmirna va ser rebut per la comunitat cristiana. Des d´Esmirna, Ignasi va ser traslladat a Alexandria de Troas, i després de travessar Macedònia, arribà a Roma, on el 20 de desembre de l´any 107 va ser devorat per les feres.

Les poques relíquies que van poder recollir van ser traslladades a Antioquia, tot i que les seues autèntiques relíquies són les set cartes que Sant Ignasi va escriure en el seu captiveri fins a Roma. Són les cartes a Sant Policarp, i a les Esglésies d´Esmirna, Filadèlfia, Magnèsia, Tral·les, Efés i als romans.

En aquestes set cartes de Sant Ignasi, considerades autèntiques, el sant bisbe, amb un llenguatge personal i espontani, exposà diversos temes importants, com la celebració del diumenge, en compte dels qui encara, amb influències jueves, continuaven celebrant i obligant a celebrar el dissabte. Sant Ignasi destacava d´una manera clara la importància del diumenge com a dia del Senyor. Un altre punt que trobem en aquestes cartes és la unitat del bisbe i del clergat, fins al punt de presentar el bisbe com a Vicari de Déu i Vicari de Crist. Sant Ignasi defensava la idea que "sense bisbes, preveres i diaques, no es pot parlar d´Església". A la Carta als Romans, Sant Ignasi desenrotllà el tema del martiri com a imitació de Crist. I a la Carta a la comunitat de Tral·les, el sant bisbe presentava els cristians com "els braços de la creu", i el Crist, el cap d´aquest cos. Sant Ignasi també defensà la divinitat de Jesús, atribuint-li ja el títol de Déu que després confirmarien els Concilis.

El bisbe Sant Ignasi, encara hui, quan tants cristians estan morint màrtirs a Síria o a Iraq, ens és un exemple de fidelitat i de fortalesa en la fe.