19 d´octubre: Sant Joan Brebeuf i els màrtirs del Canadà

L´evangelització del Canadà va començar a principis del segle XVII, quan arribà a aquells terres Samuel de Champlain amb un seguit de companys, amb l´objectiu de fundar una colònia, amb sobirania francesa, per dedicar-se a comercialitzar les pells. D´aquesta manera es va fundar Port-Royal, a Nova Escòcia, i Quebec, a la vora del riu Sant Llorenç. Després es fundaren les ciutats de Trois-Rivieres i Mont-real.

Aquells aventurers francesos del primitiu Canadà, eren en la seu majoria de confessió calvinista, tot i que en 1615, enguany fa quatre segles, Champlain va portar a la zona alguns franciscans, que van començar a predicar l´Evangeli. Un d´aquests, Fra Josep Le Caron, penetrant les selves deshabitades que cobrien la regió dels llacs, va arribar a la zona dels indígenes anomenats hurons. D´aquesta manera començava l´evangelització d´aquest poble.

Les terres de la vora meridional del riu Sant Llorenç i del Ontari, estaven habitades per les tribus iroqueses, i tant aquests com els hurons, feien vida nòmada, ja que eren caçadors. Amb tot, els hurons, a més de ser nòmades, també cultivaven algunes terres i per això, pel seu incipient sedentarisme, van ser els més apropiats per a l´obra missionera dels franciscans i dels jesuïtes.

Quan el 1623, i a petició dels franciscans, arribaren al Canadà els primers jesuïtes, un d´ells sobretot, Joan Brébeuf, anà a evangelitzar els hurons. Així el 1626, Brébeuf, després de vèncer nombroses dificultats, arriba a aquesta zona del indis hurons.

En 1627 Richelieu anul·là els privilegis comercials dels hugonots del Quebec i per això els calvinistes de La Rochela demanaren ajuda a Anglaterra, que va fer la guerra al Govern de Lluís XIII. Així, una expedició militar anglesa s´apoderà de Quebec en 1629 i va fer presoners catòlics, entre ells els jesuïtes de la missió, i el hugonots. Però el 1632 França va tornar a ocupar el Canadà i els jesuïtes van poder tornar a la seua tasca missionera, interrompuda per la guerra.

Dirigits pel P. Pau Le Jeune, primer, i després pels Pares Jeroni Lalemant i Pau Ragueneau, a Quebec s´obrí un seminari per a la formació cristiana dels xiquets i jóvens indígenes, que s´escaparen d´aquella residència, ja que no van ser capaços d´acomodar-se a la vida sedentària d´aquell centre escolar. Va ser aleshores quan els missioner, amb més bon criteri, es van escampar per les terres dels hurons per fundar diverses cases o bases de les seues activitats missioneres, com Santa Maria, Sant Josep, Sant Ignasi i Sant Lluís. D´aquesta manera van poder evangelitzar tota aquesta zona. I és que, tant ahir com hui, no han de ser els indígenes els qui s´han adaptar als missioners, sinó aquests s´han d´adaptar a la vida i als costums dels indígenes.

Enmig de la immensitat del bosc i dels prats, el P. Brébeuf escampà la llavor de l´Evangeli recorrent centenars de quilòmetres entre un poblat i un altre, i entre un campament i un altre, per portar així la veu de l´Evangeli. Van estudiar, com ha de ser, els costums del indígenes, i van saber adaptar-se a ells, aprenent la llengua d´aquest poble i la manera d´expressar-se, cosa que els cristians del País Valencià demanem als nostres pastors, que continuen menyspreant el valencià.

El sentit, ple de saviesa, de la Companyia de Jesús, estava present en els mètodes utilitzats pel P. Joan Brébeuf i pels seus companys de missió. Malgrat que les epidèmies i la mort violenta assetjaven l´activitat apostòlica dels missioners jesuïtes, aquests no es van fer arrere. El mateix P. Brébeuf, preveient el martiri, va saber oferir a Déu la pròpia vida.

Enmig de les guerres tribals, el 1648 els iroquesos arribaren al país dels hurons, i el 4 de juliol van arrasar la missió de Sant Josep, on el P. Antoni Daniel va ser assassinat. La primavera de l´any següent, el pas dels iroquesos va acabar amb les missions de Sant Ignasi, Sant Lluís i Santa Maria, i els PP Brébeuf i Lalemant van ser fets presoners i martiritzats. Més tard, el 7 de desembre de 1649, arribà la destrucció a la missió de Sant Joan Baptista, on va morir màrtir el P. Carles Garnier.

La corona del martiri d´aquests jesuïtes, herois de la fe i de la caritat, es va vore reconeguda per l´Església del Canadà i per l´Església universal, que els va reconèixer sants. Així, el 29 de juny de 1930, el papa Pius XI va canonitzar aquests jesuïtes, proposant-los com a exemples de fidelitat a Jesucrist. Tant de bo que els seu exemple ens ajude a viure la nostra fe amb generositat i amb alegria.