Hui, com cada 30 d´octubre, els monjos de Montserrat recordem amb agraïment l´Abat Oliba en l´aniversari de la seva mort, ja que va ser el fundador del nostre monestir.
En la història dels pobles, enmig de xicotes clarors o de grans foscors, sempre hi ha hagut uns determinats personatges que han condicionat la societat i l´han conduïda, de manera irreversible, per camins de diàleg i de pau. Entre aquests personatges sobreïx, sense cap mena de dubte, la gegantina figura d´Oliba de Cerdanya, al segle XI, del qual el 2008 vam celebrar el mil·lenari de la seva elecció com Abat dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, vacants en aquells moments per la mort dels seus respectius abats.
Oliba va ser un gran líder espiritual i un excel·lent conseller polític, que afavorí la vida intel·lectual, amb la creació de scriptoriums i de biblioteques, i que va impulsar i difondre la Pau i Treva de Déu. També va propagar l´art romànic i donà nova vida a la muntanya de Montserrat, amb la fundació del nostre monestir, cap a l´any 1025. Com deia el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat, gràcies a Oliba, i "per la gràcia de Déu i les pregàries de Santa Maria, Montserrat és un fogar de vida monàstica, obert i acollidor, un lloc d´irradiació de l´Evangeli, un espai de servei als homes i dones, creients o no creients, que formen la nostra societat".
Besnét de Guifré el Pelós, Oliba va nàixer el 971 i va ser el tercer fill dels Comtes de Cerdanya i de Besalú. Quan l´any 988 el seu pare, Oliba Cabreta va renunciar als comtats per entrar com a monjo al monestir de Montecassino, Oliba, que tenia dèsset anys, li pertocà ser comte de Berga i part del Ripollès. Ho fou fins el 1002, que amb 31 anys renuncià als comtats i als seus béns personals i entrà com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, d´on va ser escollit abat d´aquest monestir, i poc després, del de Cuixà, el 1008. Com a pare de la comunitat, Oliba va fomentar la vida religiosa, cultural i artística, ampliant l´escriptori, on es van traduir importants manuscrits àrabs, grecs i llatins. De l´scriptorium eixiren, a més de les famoses bíblies miniaturades de Ripoll i de sant Pere de Rodes, els Cronicons Rivipul·lenses, el Carmen Caupidoctoris la Brevis historia monsterii Rivipul·lensis i les diverses redaccions dels Gesta comitum Baccinonensium et regum Aragonum, peces fonamentals de la historiografia.
Com a Abat, reformà la vida monàstica, intensificant l´espiritualitat dels monestirs i es preocupà per millorar la cultura dels seus monjos. A més, Oliba va treballar a favor de la vivència litúrgica i afavorí la vida eclesial. Com a defensor de la justícia, en un context on els excessos de poder eren freqüents, l´Abat Oliba va aconseguir que els senyors retornaren allò que retenien injustament. Com a promotor de la pau, Oliba tenia la saviesa de trobar el punt de concòrdia entre litigants, essent el capdavanter en impulsar i establir, l´any 1027 a Tolosa, la Pau i Treva de Déu, destinada a suprimir la violència en determinats períodes de l´any, fixats de forma precisa.
L´Abat Oliba, que el 1034 fou elegit bisbe de Vic, en 1025 va fundar el monestir de Montserrat amb un grupet de monjos. Va morir a Cuixà el 30 d´octubre de 1046, als 75 anys d´edat. La carta circular necrològica que els monjos de Ripoll i de Cuixà enviaren als monestirs, remarcava com Oliba, al llarg de la seva vida, havia aglutinat "les ànimes" dels monjos, lloava la seua "caritat exímia" i el fet de ser "amable amb tothom".
El P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, ha definit l´Abat Oliba com un personatge "renovador de la vida eclesial des dels monestirs de Ripoll i de Cuixà, i un home de diàleg, defensor dels més febles i promotor de la pau i pare de la Pàtria en la Catalunya naixent".
El seu testimoniatge, viscut en un temps de canvi cultural i social, ens estimula a viure el present d´una manera esperançada i renovada. El P. Josep Mª Soler, recordant l´Abat Oliba que fundà el nostre monestir, deia també: "Montserrat ha de ser un lloc d´acolliment de tothom, de respecte per cada persona, d´encontre i de diàleg, un lloc de pau i de comunió eclesial".
Tant de bo que el record de la Pau i Treva de l´Abat Oliba, faça que el nostre món, tan ple de violència, retrobe la pau i la concòrdia entre hòmens, cultures i religions.
