Els esposos Lluís Martin i Cèlia Guèrin

Lluís Martin va nàixer a Burdeus el 22 d´agost de 1823. Era el segon dels cinc fills dels esposos Pere Francesc Martin, capità de l´exèrcit francès i de Mª Anna Fanny Boureau, un matrimoni de fondes arrels cristianes. La primera formació de Lluís va estar vinculada a la vida militar. En jubilar-se son pare, la família es va traslladar a Alençon, i el jove Lluís va estudiar al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana d´aquella vila, on va rebre una sòlida formació religiosa. En acabar els estudis no volgué fer la carrera militar com son pare, sinó que aprengué l´ofici de rellotger, primer a Bretanya i més tard a Estrasburg i París. Als 22 anys, Lluís va sentir el desig de consagrar-se a Déu en la vida religiosa, i per això se n´anà al monestir del Gran Sant Bernat, amb la intenció d´ingressar en aquest Orde, tot i que no va ser acceptat pel fet que no sabia llatí. Per superar aquesta contarietat, Lluís, durant un any, es dedicà a l´estudi d´aquesta llengua amb classes particulars, encara que al final abandonà aquest projecte.

A Alençon el jove obrí una rellotgeria, ja que era molt hàbil en el seu ofici. En la vida social de la vila, Lluís participà amb els seus amics i familiars en la pesca i en el joc del billar. Apreciat per les seues qualitats i per la seua distinció natural, el 1871 va vendre el seu negoci a un nebot i, pel seu amor al silenci i a la soledat, comprà una casa, amb un jardí, on instal·là una imatge de la Mare de Déu, coneguda després com a Mare de Déu del Somriure.

Pel que fa a Cèlia Guèrin, va nàixer al departament d´Orne, a la Normandia, el 23 de desembre de 1831. Era filla d´Isidor Guèrin, militar i de Lluïsa Joana Macè. Cèlia era una xiqueta intel·ligent i comunicativa per naturalesa. La seua infància havia estat trista com "un sudari", segons deia ella mateixa, degut al caràcter autoritari de son pare. En jubilar-se el pare de Cèlia el 1844, la família s´instal·là a Alençon. Amb una situació econòmica precària, Cèlia estudià a les religioses de l´Adoració i la seua germana es dedicà a brodar, per així tirar avant la família. Cèlia va voler entrar com a religiosa a les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, però no la van admetre. Cèlia, amb la seua germana, obrí un taller de brodats per ajudar econòmicament la família.

Va ser als tres mesos de conèixer Lluís Martin, quan Cèlia i ell es van casar el 13 de juliol de 1858. Aquests dos esposos van viure una vida matrimonial exemplar, amb missa diària, pregària personal i comunitària, confessió freqüent i participació de la vida parroquial. Aquests esposos que hui són canonitzats van tindre nou fills, quatre dels quals van morir prematurament. Entre les cinc filles que van sobreviure, Teresa, la futura santa carmelita, ens és una font per conèixer i comprendre la santedat dels seus pares, que educaren les cinc filles que tingueren, per tal que foren bones cristianes i ciutadanes honestes.

Quan tenia 45 anys, li van diagnosticar a Cèlia un tumor al pit. La malaltia que la va portar a la mort el 1877, la va viure amb esperança cristiana. A la mort de la seua esposa, Lluís es trobà sol pel que feia a l´educació de les cinc filles, la major de les quals tenia 17 anys i la més menuda, Teresa, quatre i mig. Per això Lluís , amb les filles, se n´anà a viure a Lisieux, on residia el germà de Cèlia i la seua esposa. D´aquesta manera Celina, la cunyada de Lluís, pogué ajudar-lo en la formació de les cinc germanes.

Entre 1882 i 1887, Lluís Martin hagué d´acompanyar tres de les seues filles al Carmel, tot i que el sacrifici més gran va ser separar-se de Teresa, quan aquesta, amb només 15 anys, entrà també al Carmel de Lisieux. Lluís va emmalaltir i perdé les facultats mentals, fins que va morir el juliol de 1894.

Els esposos Lluís Martin i Cèlia Guèrin ens són exemple de valentia i d´esperit de superació, així com també de caritat cristiana, ja que utilitzaren temps i diners per ajudar els més necessitats, fent de sa casa un espai d´acollida.

El matrimoni Martin-Guèrin ens recorda que hi ha en la vida, una ètica que ha d´impregnar la tasca professionals dels empresaris, per així posar el centre, el valor de la persona humana (Populorum progressio, nº 42-46). El testimoniatge com a laics d´aquests dos esposos, ompli de bellesa la vida matrimonial, des de la transparència de l´amor. A més, el seu compromís eclesial ens recorda que "la futura evangelització depèn, en gran mesura, de l´Església domèstica" (Familiaris consortio nº 52) i té gust de tendresa.

Els esposos Lluís Martin i Cèlia Guèrin van ser beatificats pel papa Benet XVI el 19 d´octubre de 2008. En el procés de canonització, ha estat decisiu el miracle fet a una xiqueta valenciana, Carmen, per intercessió d´aquest matrimoni que hui ens serà proposat com a exemple de virtuts cristianes.