El prevere morellà Manuel Milian Boix, que va morir el 4 d´abril de 1989, va sobreeixir en el camp de la història i de l´arxivística. Membre de l´Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, director del Centro de Estudios del Maestrazgo, cronista de Vinaròs, arxiver de l´Histórico-Eclesiástico de Morella i del seu Museu, Milian va destacar en el camp de la Paleografia, l´Arqueologia, la Investigació Històrica i les Belles Arts.

Nascut a Morella l´1 de juny de 1908, ingressà al Seminari de Tortosa el 1922, on tingué per company, Vicent Enrique i Tarancon i on estudià els quatre cursos de Gramàtica, Llatí i Humanitats i on es va apassionar per la Història.

Va ser ordenat prevere a la catedral de Tortosa el juny de 1933, i el 22 d´aquell mes, octava de Corpus, Milian celebrava la primera missa a Morella. Tot i que el seu primer destí va ser el poble de Palanques, el bisbe Félix Bilbao li va manar que fera l´inventari monumental de la diòcesi, degut a la seua extraordinària capacitat intel·lectual. Així va catalogar tot el conjunt monumental i artístic del bisbat de Tortosa, que fins el 1960 arribava pel sud, fins a la Plana Baixa. Al llarg de dos anys, Milian visità totes les parròquies, ermites, santuaris i convents de la diòcesi, fins que el 1935 presentà al bisbe l´Inventario Monumental Dertosense.

L´1 de març de 1935 va ser nomenat regent beneficiat de Forcall i durant la guerra va estar amagat en aquest poble. El 1938 va ser nomenat rector de Forcall i Villores. Durant la postguerra, Milian es dedicà a recuperar el patrimoni històrico-artístic de la diòcesi, a curar les enemistats que havia produït la guerra, a restablir les romeries a les ermites i santuaris del bisbat i a recuperar les danses processionals com els dansans, dels segles XIV-XV, les gitanetes o teixidores, els arquets, les llauradoretes. Amant de les tradicions populars, recuperà la Santantonà de Forcall i la Setmana Santa, restituí el cant litúrgic i formà una escolania d´adolescents.

Durant els anys 40, mossèn Manuel Milian va reiniciar la seua tasca científica, desplaçant-se a Tortosa, Barcelona, València o Madrid, per estudiar els seus arxius. A València treballà als arxius del Patriarca, el de la Catedral i el Municipal i també en el del Regne de València i en l´Acadèmia de Belles Arts. També va investigar temes etnogràfics i folklòrics i com a bon medievalista, també estudià la figura de Benet XIII, el papa Luna.

Va ser nomenat membre del Centre de Cultura Valenciana, de la Societat Castellonenca de Cultura i de la Real Academia Espanyola de la Historia.

El 1952 va passar a ser rector d´El Perelló, al Baix Ebre i el 1955 va ser nomenat capellà de l´asil de Vinaròs. Finalment, el 1981 traslladava definitivament a Morella, on morí el 4 d´abril de 1989.

Mossèn Milian Boix va publicar diverses monografies i articles en periòdics i obres d´investigació. A la seua mort deixà quaranta-cinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i altres temes. A més, va dirigir la revista "Vallivana" fins el 1986.

Com ha dit el seu nebot, Manuel Milian Mestre, "Mossèn Milian ha estat un reconstructor, un home d´acció que mai no es va resignar a que s´oblidara el patrimoni de l´esperit del seu poble". I a més, un capellà que estimà la nostra cultura, i protegí i donà a conèixer el nostre patrimoni cultural.