El P. Miquel Batllori, jesuïta, doctor en història, llicenciat en filosofia i lletres, dret i teologia, va ser un humanista, un home savi d´aquells del temps del Renaixement, amb una extensíssima obra que va de Llull i el lul·lisme a Arnau de Vilanova, de Joan Lluís Vives a la família Borja, de Baltasar Gracián i la cultura del barroc a la Il·lustració, Balmes o les relacions Església-Estat durant la Segona República.
Miquel Batllori que va nàixer a Barcelona al si d´una família burgesa industrial, estudià al col·legi del jesuïtes. Del 1925 al 1928 va fer les carreres de filosofia i lletres i dret, al final de les quals ingressà al noviciat que la Companyia de Jesús tenia a Gandia, al palau ducal. Així durant dos anys, el novici Miquel Batllori va residir a la capital de la Safor. Després feu les humanitats al monestir de Veruela, des d´on hagué d´anar-se´n a Itàlia pel fet que la República va dissoldre la Companyia de Jesús. A Itàlia s´apassionà per arxius i biblioteques, descobrint importants còdexs amb obres de Ramon Llull, Arnau de Vilanova o Sant Vicent Ferrer. El 1936 inicià els estudis de teologia que acabà a Oña (Burgos) una vegada finalitzada la guerra civil, i el juliol de 1940 va ser ordenat capellà. Del 1941 al 1947 va residir a Mallorca, on estudià la participació de personalitats de la Corona d´Aragó al Concili de Trento. I del 1947 al 1980 el P. Batllori passà a viure a Roma, primer com a membre de l´Institut Històric de la Companyia de Jesús i més tard com a professor d´història moderna a la Universitat Gregoriana. En els seus anys a Roma, el P. Batllori va ampliar els seus coneixements sobre Trento, els jesuïtes del segle XVIII, Gracián, els jesuïtes a Amèrica i la família Borja o Sant Ignasi.
Vaig tindre la sort de conèixer al P. Batllori a Montserrat, arran dels seu treball en l´Arxiu Vidal i Barraquer. Va ser l´abat Cassià Mª Just qui va oferir al P. Batllori l´estudi d´aquest Arxiu, que ell va acceptar, com deia, "per una espècie d´obligació de consciència". El projecte es va materialitzar durant els anys 1968 a 1991, ja que cada estiu, el P. Batllori el passava a la biblioteca de Montserrat, per tal de portar a terme aquella tasca ingent. El seu treball no era escriure una biografia del cardenal Vidal i Barraquer, sinó posar una base segura per a una història de les relacions entre l´Església i la Segona República.
El 19 d´abril de 1975, en rebre el doctorat Honoris Causa per la Universitat de València, el P. Batllori va repassar alguns dels seus grans eixos d´investigació: Arnau de Vilanova, els Borja, l´humanisme valencià i el Tirant, Joan Lluís Vives, els Maians i els jesuïtes procedents de València a la Itàlia del segle XVIII.
El 1992 i per iniciativa de l´amic Eliseu Climent, començà a editar-se la seua obra completa, amb el suport dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Cal dir que, desgraciadament, el govern valencià es retirà d´aquest projecte en arribar el PP al carrer Cavallers. El P. Batllori contava que el president Zaplana va anar a vore´l a Roma, per dir-li que ell no tenia res contra seu, però que la Generalitat Valenciana s´havia retirat del projecte de l´obra completa, per "incompatibilitats" amb l´editor!!
El 2000 va ser nomenat Fill Predilecte de Xàtiva, i el 2001 doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Finalment el 2002, i en un acte conjunt, rebia el doctorat Honoris Causa per les Universitats d´Alacant, Vic, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili.
El P. Batllori morí a Sant Cugat del Vallès el 9 de febrer de 2003. El seu record és per a tots els valencians un motiu d´agraïment per la seua ingent obra i per la seua vida dedicada a la investigació sobre la família Borja.
