Hui 10 de desembre és la festa de la jove màrtir Eulàlia de Mèrida, amb una vida molt paral·lela a la de també màrtir, Eulàlia de Barcelona.
Eulàlia va nàixer a Mèrida, la ciutat fundada l´any 25 abans de Crist i que va esdevenir la capital de la Lusitània. Assentada al costat del riu Guadiana, Mèrida era una vila cosmopolita, amb romans, grecs i nadius, i amb una gran quantitat de mercaders. Era anomenada en aquell moment, Augusta Emetèria, un nom degut als soldats jubilats, o emèrits i en honor a l´emperador August. Aquesta ciutat, per la seua importància, era anomenada també la Roma d´Hispània.
Eulàlia va nàixer a finals del segle III, i ja des de menuda s´havia consagrat a Déu, manifestant la seua vocació: restar verge de per vida i arribar al cel.
Les cruels persecucions de Dacià contra els cristians, com passa hui també a Síria o a Iraq, eren degudes a la negativa dels seguidors de Jesús de Natzaret a oferir encens i sacrificis als ídols pagans. Els pares d´Eulàlia, per apartar-la del perill s´emportaren la xiqueta a una casa de camp. Però ella, una nit s´escapà de sa casa i se n´anà a Mèrida, i es presentà davant el tribunal, a qui va retreure la crueltat amb la que tractava els cristians. I ella mateixa es declarà seguidora de la fe cristiana. El pretor manà que l´empresonaren i que la torturaren. Però abans li va oferir la possibilitat de salvar-la si apostatava de la fe. El pretor li va posar al davant les riqueses i la vida fàcil que tindria aquesta jove de dotze anys, simplement per renunciar a la fe. Però Eulàlia tirà a terra els ídols que tenia al davant i va ser torturada amb assots, oli bullint, cal viva, torxes enceses al cos....Enmig de la pregària i amb els membres del cos esquinçats i cremada viva, Eulàlia va expirar.
Els cristians pogueren recollir les restes d´aquesta màrtir de la fe i les enterraren. El culte a Santa Eulàlia de Mèrida, documentat ja el 350, es va fer tan popular, que el mateix Sant Agustí va escriure diversos sermons en honor d´aquesta màrtir. També el poeta Prudenci cantà en els seus versos, la vida i el martiri de Santa Eulàlia. Posteriorment, el 560 el bisbe Sant Fidel de Mèrida va construir una basílica per venerar Santa Eulàlia, en el lloc on va ser enterrada. El 780 les relíquies d´aquesta santa van ser traslladades a Oviedo, per protegir-les de la invasió musulmana.
Que l´exemple de Santa Eulàlia de Mèrida ajude els jóvens a viure la fe amb generositat, per així ser fidels testimonis del Ressuscitat. I que el martiri d´aquesta santa, encoratge i done forces a la fe dels cristians que a Síria i a Iraq continuen sofrint persecució.
