Antigament, i fins el segle XVI, la Nit de Nadal, entre la pregària de les Matines i la Missa de Mitjanit (l´anomenada popularment Missa del Gall) es representava a les catedrals i a diverses esglésies, el Cant de la Sibil·la, un drama medieval que profetitza l´arribada del Messies i la fi del món: "El jorn del judici/ parrà el qui haurà fet servici./ Jesucrist, Rei Universal,/ homo i ver Déu eternal,/ del cel vindrà per jutjar/ i a cada un lo just darà". Cal tindre en compte que en l´antiguitat, les sibil·les exercien de pitonisses i per això mateix eren consultades per tal de conèixer el futur.
Aquest peça medieval cantada en la nostra llengua, és interpretada per un xiquet o una xiqueta, vestit amb túnica, mantell i un casquet al cap, i amb una gran espasa a les mans. La Sibil·la, amb la melodia gregoriana més arcaica d´Europa, es representava antigament a les catedrals de l´Alguer, Palma, Barcelona, València i altres esglésies o basíliques, per anunciar el judici final. Va ser el Concili de Trento qui prohibí les representacions a l´interior de les esglésies, i per aquest motiu van desaparèixer molts drames litúrgics.
Durant els últims decennis, el Cant de la Sibil·la s´ha recuperat a diverses esglésies del País Valencià, i també de Catalunya. Així, el 1979, el Cant de la Sibil·la es va recuperar a l´ermita de Santa Anna, gràcies al treball i a la tenacitat de l´escolapi P. Vicent Faus, i a Ontinyent es va introduir l´any 2000. També es representa a Algemesí entre d´altres pobles valencians. Concretament, la versió del text de la Sibil·la de Gandia, és d´un breviari de 1533 de la Seu de València. També la catedral de València ha representat enguany, el passat 27 de novembre, i ja per quart any consecutiu, el cant de la Sibil·la, en una data més apropiada que no a la Nit de Nadal. Va ser la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, i amb rèpliques dels instruments que hi ha a les pintures del 1472, dels àngels músics de la catedral, que van representar la Sibil·la.
Pel seu valor cultural, el 2010, el Cant de la Sibil·la va ser declarat per la Unesco, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Aquesta peça autòctona medieval, té un contingut doctrinal que sembla que es remunta a l´època carolíngia del monestir de Sant Marcial de Llemotges. El text del Cant de la Sibil·la està inspirat en un sermó pseudoagustinià, difós en l´Edat Mitjana. La representació del Cant de la Sibil·la a diverses catedrals i esglésies del País Valencià, de Catalunya, de les Illes Balears i de l´Alguer, va fer que aparegueren algunes versions que, amb les melodies corresponents, es cantaven en aquests i en altres temples.
He dita abans que la representació del Cant de la Sibil·la a la catedral de València, molt encertadament, es va fer el passat 27 de novembre i no la Nit de Nadal, com sol fer-se en la majoria de les esglésies. I és que el cant d´aquesta peça és més pròpia del temps d´Advent, que no de la Nit de Nadal, ja que s´adiu més en el temps litúrgic de les tres primeres setmanes de l´Advent, quan la litúrgia posa al nostre davant la vinguda i manifestació del Fill de Déu, que vindrà a jutjar el món, mentre que els últims dies de l´Advent, ens preparem per commemorar de la vinguda del Messies a Betlem. Per això trobe que en aquells llocs on aquesta representació es fa la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la hauria de traslladar-se a un dels tres primers diumenges o dissabtes de l´Advent, en compte de representar-se el 24 de desembre a la nit, on l´accent de la celebració la posem en el naixement de l´Infant Jesús. Per això presente aquest article, no perquè siga publicat la Nit de Nadal, sinó ara, en ple Advent, en aquestes primeres tres setmanes, quan la litúrgia ens fa reflexionar sobre el judici i la fi dels temps i la vinguda del Fill de l´Home.
De tota manera, el Cant de la Sibil·la és una tradició que hem recuperat (i això és molt bonic) i que ens presenta al davant el misteri del Déu que vindrà a la fi dels temps. Un Déu que ens jutjarà en bondat i en misericòrdia.
