Con los artistas como sujeto principal, la fallera mayor de València, Consuelo Llobell, realizó un discurso muy especial con motivo de la inauguración de la Exposición del Ninot. Una de las piezas que, dentro de la excepcionalidad del momento y de la intensidad de su contenido, pasa a formar parte de los documentos de la historia de la fiesta. Un reverso del otro discurso, el posterior a la suspensión de la fiesta, que marca su reinado y con los que pasará a la historia, más que con el de la Crida que, arrollado por los acontecimientos posteriores, ha quedado diluido en el recuerdo. También hay que incluir en esta hemeroteca el más sosegado y resignado, de enero de 2021, pronunciado de forma telemática, con motivo de la suspensión de las fallas de marzo.
El de la tarde del viernes, aún pese a las dudas que aún se ciernen sobre la fiesta, es excepcional en ese sentido de describir los estados de ánimo en un momento trascendental, como es el regreso del arte efímero, si no a la calle, sí a un espacio visible. Y el relato, a falta de una Crida, no contemplada este año ni siquiera de forma on line, queda a falta de otro, el de la despedida, que redondee la particular novela a base de palabras.
"Instintivamente, vuelve poco a poco la felicidad a nuestro cuerpo", asegura, mientras que recordaba el concepto, inédito hasta ahora, de "desplantar" como "una palabra que esperamos no escuchar nunca más".
No ha sido un discurso más. Es un discurso para conservar. "Gracias, artistas falleros, por estar siempre a nuestro lado" destacó Consuelo, a la vez que instó a los falleros, "nosotros y las nuevas generaciones" la necesidad de "cuidar y proteger el eje de las Fallas: la falla". Un compendio de relato y sensaciones.
Este es el texto íntegro del discurso
Estimats i admirats artistes fallers; digníssimes autoritats; mitjans de comunicació; falleres i fallers; molt bona vesprada a totes i tots.
M’aneu a permetre que, per una vegada, m’haja “botat” el protocol i haja començat nomenant a les i els artistes fallers: i ho faig de cor. Com a gest humil d’una fallera de bressol que vos admira, vos estima, i gaudeix com cap altra de la vostra feina. Però ho faig també com a reconeixement cap a la vostra persona, i el vostre ofici. Perquè si estem hui ací, inaugurant aquesta mostra d’art efímer, és evidentment gràcies a vosaltres. Gràcies al vostre treball, el vostre esforç, i gràcies a la vostra estima per les Falles.
I es que és aborronant pensar-ho. Hem vivit diferents actes en aquesta nova normalitat, però he de reconéixer que en cap d’ells o havia notat: la sensació de felicitat, esperança, i orgull, que dona vore un ninot de falla.
Fa 493 dies veiem com la nostra festa, el nostre estil de vida es paralitzava. Com les grues i góndoles havien de tornar a carregar les peces i fins i tot, alguns artistes havien de “desplantar”, una paraula que esperem no escoltar mai més. Sembla metafòric però amb la marxa dels ninots dels nostres carrers, se’n van anar moltes coses. Massa coses. Se’n va anar la vida com l’enteníem: sopant al casal, preparant actes, i fent barri i cultura popular. Però se’n van anar també massa persones que sempre portarem a la nostra memòria.
Durant aquesta maleïda pandèmia hem aprés a valorar les coses xicotetes, les que verdaderament importen. I encara que el lloc siga diferent d’altres anys, l’essència continua intacta. En entrar per aquestes portes de la Base de la Marina de València, ens vindran al cap moltíssimes sensacions. Moltíssims records. Vesprades d’hores i hores amb les nostres comissions visitant l’Exposició del ninot i que per fi podrem deixar d’anhelar-ho per fer-ho possible amb totes les mesures de seguretat i amb tot, absolutament tot el respecte [com sempre hem fet el col·lectiu faller] a una pandèmia que encara està entre nosaltres.
Per la mascareta ja travessa, de nou, l’olor de la pintura dels nostres ninots, i instintivament, torna a poc a poc la felicitat al nostre cos. Sembla que amb la tornada dels ninots a aquest espai, i molt prompte als nostres carrers i places, estiga tornant la vida, l’alegria, la felicitat.
En nom de la Fallera Major Infantil de València, Carla García, de les Corts d’Honor i en el meu propi volem agrair, novament, l’esforç i el sacrifici als protagonistes de hui. Gràcies artistes fallers per estar sempre al nostre costat. Gràcies per fer possible que durant estos dies tots els valencians i valencianes puguem gaudir del vostre art.
Però és urgent i necessari que el que hem vivit, ens done una lliçó de festa, tant a nosaltres, com a les noves generacions que hi venen, representades també hui ací: hem de cuidar i protegir a l’eix de les falles: la falla. Cada faller i cada fallera. I també cada administració. Perquè sense vosaltres, artistes, NO seríem falles.
Falleres i fallers: vos demane una última cosa. Que aquest acte siga la fi de tots eixos sentiments agredolços que ens acompanyen des del passat 10 de març de 2020; i que també la inauguració de l’Exposició del ninot 2021, supose el tret d’eixida d’unes falles inoblidables, atípiques, diferents, però sens dubte, històriques.
Hui estic feliç, emocionada, i agraïda. Tornen els artistes fallers. Tornen els ninots. Torna la vida. Tornen les Falles de València.
Moltíssimes gràcies a totes i tots i molt bona nit.
