Les primeres mencions a les Falles en la premsa estrangera

L’any 2014 el nostre company Ricard Català, destacat investigador i divulgador de la cultura festiva valenciana, va descobrir la que fins ara ha sigut la primera menció a la festa de les Falles en la premsa estrangera. Aperegué el 26 de juliol de 1851, en la popular revista il·lustrada alemanya editada a Leipzig Das Pfennig-Magazin für Belehrung und Unterhaltung (La revista del penic per a la instrucció i l’entreteniment), en el seu número 447.

Es tractava d’una breu ressenya informativa, elaborada expressament sobre les falles de València. En una secció miscel·lània apareixia un text que recordava prou el passatge sobre les falles de 1806 recollit en el famós llibre del viatger francés Alexandre de Laborde, Itinéraire descriptif de l’Espagne, publicat en 1808, obra que en els anys següents va ser reeditada i traduïda a diversos idiomes europeus, entre ells l’alemany.

Tanmateix, gràcies a la progressiva digitalització de la premsa estrangera en els darrers anys, hem pogut localitzar les que podrien ser les mencions documentades més antigues sobre la festa fallera.

Les dos foren publicades l’any 1809 —és a dir, quaranta-dos anys abans de la referència de 1851 i només disset després de la primera notícia sobre la festa, apareguda al Diario de Valencia el 18 de març de 1792.

La primera d’estes mencions va veure la llum el 8 de setembre de 1809, en el número 225 del Morgenblatt für gebildete Stände (literalment, Diari del matí per als estaments cultivats), probablement editat a Stuttgart. Morgenblatt fou una revista literària i cultural activa entre 1807 i 1865, orientada a sectors socials elevats i amb un paper clau en la difusió de la cultura alemanya del segle XIX. Hem consultat, en versió digitalitzada, el volum d’exemplars de 1809  dipositat a la Biblioteca Nacional d’Àustria.

La peça recollida, sense signatura, portava per títol “Festes religioses a València” i sintetitzava el passatge de Laborde on es descrivien les falles d’aquella època, molt semblant a la reproduïda en 1851 en Das Pfennig-Magazin. En una nota al peu s’indicava que el text estava “extret del més recent treball sobre Espanya que es troba en premsa, de Laborde i Fischer”.

En realitat, este “treball” era la traducció a l’alemany de l’Itinéraire descriptif de l’Espagne de Laborde, publicada a Leipzig a finals de 1809 com Gemälde von Spanien (Quadre d’Espanya) amb la direcció i traducció de Christian August Fischer, destacat escriptor, traductor i viatger alemany. Cal recordar que el mateix Fischer ja havia donat a la llum el seu propi Gemälde von Valencia (Quadre de València) en 1803 —editat en castellà per la Biblioteca Valenciana el 2007—, obra en la qual, tanmateix, no es feia cap menció de la festa de les Falles.

La segona referència a les Falles aparegué igualment en un text sense firma, pràcticament idèntic al publicat al Morgenblatt, que veié la llum el 30 de desembre de 1809 en el número 34 de la revista neerlandesa De Bijen Korf. Va Zaturdag (La colmena. Del dissabte). En este cas, s’especificava que el text havia estat redactat “volgens Laborde” (d’acord amb Laborde). Era una revista il·lustrada que eixia cada dissabte, publicada a Schiedam, prop de Rotterdam. Tenia un caràcter moral i literari, propi de l’època il·lustrada, que tractava temes de costums, política i cultura general.

El seu nom, La colmena, al·ludia simbòlicament a l’activitat col·lectiva i laboriosa, una metàfora molt habitual en la premsa il·lustrada de començaments del segle XIX. Durant 1809 s’hi inclogueren articles dedicats a diversos països europeus, entre ells Espanya, fet que explica per què podria haver esmentat les Falles de València si, com era freqüent, resumia passatges d’autors i viatgers com Alexandre de Laborde. Hem consultat, en format digital, el volum de 1809 dipositat en la Biblioteca Reial dels Països Baixos.

Com hem avançat, el text aparegut en les dos capçaleres en 1809 oferia una breu síntesi de la celebració de Sant Josep segon el relat de Laborde: s’explicava que els veïns col·locaven davant dels obradors de fusters i ebanistes unes representacions teatrals amb figures de fusta i cartó amb caràcter grotesc o satíric, que eren exhibides al llarg del dia i cremades a la nit enmig de grans fogueres. El relat destacava el seu aspecte burlesc, la quantitat de cadafals, xifrat en uns 150, la gran animació dels carrers, la participació massiva del poble i el perill d’incendis que comportava la pràctica, tot presentant les falles com un costum pintoresc i sorprenent de la ciutat de València, a partir del testimoni de Laborde.

1836: primera menció d'un corresponsal

Posteriorment, el 5 d’octubre de 1836, en el número 239 del 5 d’octubre de 1836 del Morgenblatt, apareix la primera menció a la crònica d’un corresponsal a València (“Korrespondenz-Nachrichten. Valencia, September…”). En fer una peça més general sobre València, al final del seu text l’anònim corresponsal es referix a les falles: “Un altre entreteniment a València eren les Fallas (sentències de judici). En un dia determinat de l’any s’alçaven figures que ridiculitzaven o posaven en evidència alguna persona mal considerada a la ciutat; això generava converses satíriques i, finalment, entre els focs artificials propis de la jornada, s’hi disparava un coet i la figura era cremada. Les circumstàncies polítiques del moment oferien sovint motiu per a autos de fe d’este tipus”. Com es veu, es descriuen les falles com autos de fe, en tant que compliment d’unes sentències de judicis populars, subratllant-se el seu caràcter satíric, la temàtica política i el seu component pirotècnic.

En conclusió, ens trobem davant d’unes referències importants a la festa fallera en la premsa estrangera, i no sols per ser les primeres, sinó també perquè evidencien l’interés que, ja a començaments del segle XIX, despertaven les Falles en certs sectors culturals europeus com a manifestacions singulars i crítiques de la cultura popular valenciana.