Un encreuament crític

La catastròfica dana del darrer 29-O ens va recordar, una vegada més, la capacitat destructiva i gran cabdal al qual pot arribar la rambla de Poio. De fet, un dels seus punts més crítics per inundacions, com es va demostrar aquell tràgic dia, és el seu encreuament amb la transitada autovia A-3. Aquesta cruïlla, ubicada al terme municipal de Riba-roja de Túria en el seu límit amb el de Xiva, actualment es troba en una zona estratègica per al transport logístic per la seua proximitat també a l’AP-7, per la qual cosa al seu costat s’assenta un gran sector industrial que també va quedar negat en aquella jornada.

El pas sobre aquest barranc en aquest enclavament es va establir al segle XVIII, en temps de l’antic Camí Reial de València a Castella per Requena, el qual quedava inutilitzat habitualment en període de fortes pluges per les crescudes d’aquesta rambla. Així ho van arreplegar els diaris valencians de l’època com Levante-EMV, entre les darreres dècades del 1800 i les primeres 1900, abans de la construcció el 1924 en aquest punt del conegut com a “pont de la mort”. Aquestes capçaleres històriques també van contar les conseqüències que les pluges torrencials causaven cada cert temps en el seu llit al voltant de la tardor i la primavera, de vegades amb menys d’un mes de diferència, i serviren com a principal mitjà per a combatre la desinformació que també es produïa aleshores.

Aquestes notícies, que hui reproduïm en part i de les quals es van fer ressò els diaris de tot l’Estat espanyol, són una mostra de les que hem pogut documentar d’aquest període. El primer d’aquests esdeveniments que hem localitzat va ocórrer el 13 de setembre del 1867 quan “la fuerte e instantánea avenida de las aguas” va destruir “la carretera que atraviesa la rambla de Poyo”.

Uns anys després, el 8 i el 17 de setembre del 1871 i 1875, respectivament, de nou a causa de les tempestes, aquest barranc va tindre fortes crescudes, per la qual cosa no pogueren creuar-lo en aquest sector els carros i els cotxes de cavalls. Semblant al que va passar a finals de maig del 1884 quan a conseqüència de la intensa pluja que va caure “ha tenido que suspenderse el servicio de ferrocarril de Valencia a Buñol, pues ayer… ocurrieron desprendimientos de consideración en los desmontes de Cheste y Chiva, cortando la linea, y las aguas cubrieron la vía férrea” des d’Aldaia al Pla de Quart. En aquesta zona, moltes famílies “se encuentran en grave apuro, a causa de que la rambla de Poyo, que ya venía muy gruesa, se ha desbordado… todavía lloverá en abundancia, probablemente en la parte alta de la provincia, y si este vaticinio se realizara, es indudable que los ríos sufrirían una nueva crecida”.

Una dècada més tard, el 12 de novembre del 1897, es va produir una de les revingudes més extraordinàries que va tindre aquest barranc en aquest punt, l’altura de la qual van arribar les aigües aquell dia van servir de referència per a dissenyar el 1918 l’esmentat “pont de la mort”. Aquest fet va permetre que aquesta infraestructura històrica en desús, d’uns cent trenta metres de longitud, resistira al destructor torrent d’aigua i fang produït per la dana del darrer octubre. De fet, aquest va ser construït en aquell moment en el traçat de l’aleshores carretera de Madrid a València per les Cabrelles per a evitar que aquesta via quedara inutilitzada per les riuades. Cal recordar que, tal com consta a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares, l’enginyer Vicente Sanchis Tarazona (1871-1959), autor del seu projecte, va fer constar en aquest document que ho havia considerat així perquè “dado el carácter torrencial de la rambla, es inútil hacer estudio alguno hidrológico acerca del régimen de la corriente, muy difícil y expuesto a errores importantes es el querer determinar su caudal en las crecidas, en especial de las tormentas”. No obstant això, aquest històric pont va ser substituït als anys seixanta per un nou pas elevat, ubicat a poca distància, que va ser ampliat tres dècades més tard i que és el que actualment dona servei a l’autovia A-3.

Tornant a l’hemeroteca, en últim lloc, l’abril i maig del 1912 la rambla de Poio es va desbordar una altra vegada, quedant de nou tallada “la carretera de Madrid... esto ocurre en cuanto llueve, y constituye un verdadero peligro para los automóviles y carros”.

Com hem vist, l’hemeroteca i arxius es troben plens de referències de barrancades que posen en relleu el risc que suposa la rambla de Poio per a la seguretat dels vehicles i de la gent. Aquestes van tindre lloc en èpoques de grans pluges torrencials i amb condicions meteorològiques, casuístiques i conseqüències molt semblants a les que vam viure en la darrera tardor per la fatídica dana. Malauradament, ni aquesta informació històrica, ni els mapes de perillositat per inundació van servir per a urbanitzar el nostre territori d’una forma més adequada. I tampoc per a previndre a la població d’aquesta situació emergència, el qual haguera pogut salvar la vida de moltes persones la jornada del darrer 29 d’octubre.