L'Ajuntament del Puig vol protegir el seu patrimoni i no sols el dels seus edificis més emblemàtics, sinó també aquell que els defineix com a poble amb una entitat pròpia com és la "Nit d’Albaes". Cada 15 d’agost per la Festivitat de Sant Roc, a partir de la mitja nit, l’església del Reial Monestir del Puig de Santa María s’ompli per a escoltar cantar sense parar fins al matí als «cantadors i versadors», que inicien un recorregut pels carrers de tot el poble, al compàs del tabal i la dolçaina.

Això es repeteix des de fa més de tres segles, segons una investigació realitzada pel cronista del Puig, Julio Badenes, que ha servit a l’ajuntament per a demanar a la Conselleria de Cultura que la Nit d’Albaes siga considerada Bé de Rellevància Local (BRL). L'últim ple, en vespres de la celebració de la festivitat del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat, va votar per unanimitat elevar a la conselleria la proposta de protegir aquest acte popular.

Grup de Cant valencià de El Puig de Santamaria. L-EMV

La petició de protecció es fa després de recopilar informació, no sols a través d’un llibre editat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Puig amb articles d’opinió de prestigiosos musitólegs, sinó també arrel d’una investigació sol·licitada al cronista oficial de la localitat i col·laborador habitual de Levante-EMV, Julio Badenes Almenara. En aquesta investigació ix a la llum que es tracta d’una tradició de més de 300 anys, associada, com ara, a la festa que feien els joves a Sant Roc. De fet fa 130 anys ja hi ha cantadors registrats que han participat en aquesta festa vinculada al sant.

Curiosament, encara que sembla que aquest tipus de cant popular pertany ja a altre àmbit, al Puig està molt arrelat entre els sectors més joves. De fet, el poble compta amb una escola municipal en marxa, a més de tindre un grup professionalitzat de 'cantaors' com són "El Cant Valencià del Puig de Santa María" que, fins i tot, ha arribat a traure un disc. Són ells i elles els que canten durant la Nit d’Albaes, al costat dels festers de Sant Roc, encara que també contracten altres 'cantaors' i versadors de fora de la localitat com a reforç, per a ajudar al fet que el cant mai es deixe d’escoltar pels carrers del Puig durant tota la matinada del 15 al 16 d’agost.

«Es compren Albaes»

La nit comença en la basílica del Monestir del Puig, que s’ompli a mitjanit per a escoltar els festers de Sant Roc, que solen encarregar-se d’obrir la Nit d’Albaes. Després, el grup de cantadors i versadors es trasllada el carrer i fa diferents parades enfront de les cases dels clavaris, amb la finalitat de cantar albades a aquests i a les seues famílies. També es canta a les cases d’aquells veïns i veïnes que han «comprat albades». Al Puig existeix la particularitat que qualsevol veí pot comprar una o diverses albades, a fi que li les canten a la porta de la seua casa. El preu ronda entre els 7-10 euros.

Encara que parega que la Nit d’Albaes es a soles una part de la festa, la realitat es que forma part del patrimoni del Puig i es un bé que cal que protegir.

Plaça del cant valencià, en reconeixement



Declarar Bé de Rellevància Local la NItd’Albaes no és l’únic reconeixement que el Puig vol fer a aquest cant d’estil popular autòcton. També, d’acord a aquest petició i al voltant de la celebració del Dia de la Comunitat, el Puig també va decidir canviar de nom un espai de la població i rebatejar-la com plaça del Cant Valencià. Cal dir que aquesta proposta va ser la tercera més votada en un procés de participació obert per l’Ajuntament del Puig per a donar-li nom a l’esplanada del Monestir, que finalment va passar a denominar-se Plaza de la Conserveta.