La ciutadania intel·lectual

Rafael Roca, professor de filologia catalana de la Universitat de València, acaba de publicar "Proejant el temps" (Institució Alfons el Magnànim), un dietari que recull substancioses experiències personals i, en especial, la seua estada a la ciutat italiana de Verona, un viatge professional i literari que ens fa eixir del món quotidià i ens transporta, a través de la lectura, a un lloc d’esperances culturals i il·lusions universals.

Totes les emocions poden aparéixer de sobte: unes classes d'història de la literatura s’aprofiten per a estimular les reflexions lingüístiques sobre els nostres narradors; l’excel·lent acollida dels professors italians projecta una nova trobada universitària; uns rituals acadèmics d’èxit il·luminen una admirable comunitat d’interessos culturals; un viatge estimula la font intensa de les relacions humanes.

L’arrelament a un altre país i a una altra universitat durant un temps pot ser una festa culta. Impartir classes, visitar biblioteques, acumular lectures, sentir la necessitat imperiosa de conéixer, ampliar les referències... són actes posats a disposició d’una humanitat cultural tolerant i integradora. Per això, donar compte de testimonis de persones i representacions d’allà i d’ací, converteix el dietari, escrit entre els mesos d’abril i desembre de 2019, en una aventura col·lectiva que abasta descripcions i arguments on es fan palesos tots els matisos de la intensa realitat de la vida personal, acadèmica i cultural de l’autor.

Escriptors i escriptores de presència ineludible

Rafael Roca escriu sobre escriptors i escriptores de presència ineludible en les nostres lectures. Així, al dietari, trobem trets sobre el seu amor per la filologia, per l’obsessió que sent sobre els autors clàssics de la literatura catalana; també sobre els escriptors de la Renaixença. Però el dietari també és un relat que ens apropa al valor de l’opinió quan es reflexiona sobre la vida quotidiana, la cultura popular, l’actualitat valenciana o italiana o quan s’exerceix de guia i consciència crítica d’un món universitari que l’autor coneix de prop. I, ben aviat, s’hi intueix l'heterogeneïtat de la tasca investigadora quan s’escriu sobre els estudis dels alumnes de doctorat; o també, quan arribem a tindre la sensació de viatjar amb ell quan llegim les descripcions de les ciutats que visita.

Durant huit mesos pel dietari passen les opinions i comentaris de moments complexos culturals o polítics; també, les reflexions sobre l’ús de la nostra llengua, els estudis i ocupacions investigadores o el paper de la filologia en el món actual. La lectura és molt personal quan mostra els carrers, les aules, les biblioteques i, fins i tot, els restaurants que visita; o apassionada, quan reivindica la identitat valenciana, el valor de la investigació històrica o el periodisme ètic; o crítica, quan reflexiona sobre els sistemes d’avaluació de l’activitat investigadora; o sentimental, quan escriu sobre la gent d’Alaquàs.

Indaga sobre el valencianisme polític

Proejant el temps inclou comentaris que indaguen sobre el valencianisme polític i també sobre els vincles humans, filològics, artístics, que tenim amb Itàlia; sobre les trobades romàntiques i patriòtiques pròpies de la nostra tradició literària, però també sobre els grups d’estudis locals i comarcals que acompanyen, feliços, la seua biografia. I estan presents les reflexions sobre la docència exercida a la Universitat de Verona o a la de València i les reunions acadèmiques que mostren la passió per les noves investigacions. Rafael Roca conta el seu dia a dia amb tanta intensitat que intuïm que cada comentari que escriu ha estat pensat durant molt de temps.

El dietari es converteix en una crònica documentada i en una mena de comunicació amistosa d’un do, el d’escriure, transmés amb apassionament. I a l’hora de llegir aquests textos tan personals gaudirem d’unes reflexions, quasi diàries, que ens permetran creure en una visió comuna de la cultura europea.

Proejant el temps mostra en síntesi l’itinerari cultural d’un excel·lent narrador que guia la seua vida en defensa de la filologia i literatura catalanes, i on es manifesten, en un entorn íntim i familiar, persones i escenes d’Alaquàs i de Cremona, de Verona i de València, que reivindiquen la ciutadania intel·lectual mediterrània a la qual pertanyem tots.