Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

En memòria de «don Fernando», rector de Silla i «fill adoptiu del poble»

En memòria de «don Fernando», rector de Silla i «fill adoptiu del poble»

En memòria de «don Fernando», rector de Silla i «fill adoptiu del poble»

­Ha mort Fernando Gómez Ciscar, als 85 anys, rector de la parròquia Nostra Senyora dels Àngels de Silla durant més de tres dècades. Va nàixer a Paiporta el 20 d´abril de 1920, i va rebre la tonsura l´any 1949, celebrant la primera missa el 1952 a l´església del seu poble. L´any 1969 va arribar a Silla, coincidint en un moment de transició política, quan la societat demandava noves respostes del clergat i començaven a manifestar-se diverses inquietuds culturals i associatives que la parròquia estava ignorant perquè provenien de sectors progressistes. Sortosament, el nou rector prompte va possibilitar l´acostament a totes les tendències de la població, aplicant noves maneres d´entendre les relacions.

Al carrer no vestia la sotana, ni tenia cap problema d´esmorzar en el bar escoltant l´opinió dels llauradors que mai entraven a missa. Els diumenges per la vesprada acudia al futbol o passejava pel parc. Es va fer soci fundador de la penya quinielista, i conten les devotes que les reflexions de confessionari eren sorprenents, ja que semblaven més el consell d´un amic que les habituals reprimendes que solien practicar els rectors.

Durant la Transició sempre va mantenir la neutralitat, conversant de política amb els líders dels partits locals i acudint als mítings. Recorde l´any 1976, quan els socialistes de Silla anàrem a demanar-li permís per col·locar una placa de marbre a la façana de l´església en memòria dels republicans morts. La resposta fou memorable: «Com la dels caiguts la posaren sense permís, també la podeu posar vosaltres, crec jo...». I la varem penjar sense cap problema.

En l´aspecte pastoral va possibilitar la coexistència de les noves parròquies, Sant Roc i San José Obrero. Va potenciar l´Adoració Nocturna femenina, els costalers del Crist i les confraries, sobretot la devoció a les Sagrades Formes.

En l´aspecte material va treballar per la millora patrimonial del temple, però l´obra més desitjada fou la construcció de la casa abadia i el col·legi «Sagrada Família». Per l´activitat cívica i social, l´any 2002 va rebre «el Porrot d´Honor». I el 2007 el nomenament de fill adoptiu quan ja havia deixat la parròquia.

Serà soterrat al cementiri de Paiporta, i no a la capella del Crist de Silla com ell havia desitjat. El seu testimoni segueix viu, com unes paraules que va pronunciar quan li manifestava el meu agnosticisme: «El rector d´un poble ha de posar tota l´ànima en la seua missió pastoral, donar exemple i sembrar la collita per a què estiguem tots units, els creients i els no creients, sinó en la religió, en la fraternitat. I jo sempre he procurat obrar d´eixa manera».

Compartir el artículo

stats