«Caldria que els polítics prengueren consciència en la defensa del patrimoni»

Naixcut a Alaquàs (1944), té una trajectòria rellevant dedicada a vertebrar l'Horta Sud, de fet és Premi Quico Moret de la Concòrdia 2014 de l'IDECO, entitat de la que va ser membre fundador al 1982 i va ser un dels impulsors al 1980 de «Quaderns d'Investigació d'Alaquàs». A més és investigador i autor de diversos llibres i articles. Actualment està jubilat i és president de Caixa Popular, des de la que va promoure en 1984 la creació dels Premis d'investigació per a Universitaris Alaquàs-Aldaia.

Considera que l'agricultura pot ser una forma d'eixir de la crisi? Podrien els Ajuntaments posar en marxa polítiques actives que afavoriren aquest ofici?

Malgrat que conec alguns casos de famílies llauradores amb fills que han quedat aturats i que per a donar-los feina han recuperat camps sense treballar o han intensificat cultius, la realitat és que cada vegada són menys les famílies dels nostres pobles de l'Horta Sud que viuen de l'agricultura. Bé, encara trobes explotacions agrícoles viables, però son poquíssimes. El tradicional minifundisme, els polígons industrials i el creixement urbanístic dels pobles, l'especulació immobiliària, la precària formació de la majoria dels llauradors, l'agricultura a temps parcial, la liberalització del comerç agrícola mundial, junt amb altres factors, han propiciat la situació actual. I no veig com els Ajuntaments dels nostres pobles poden prendre part i afrontar esta situació tan regressiva com irreversible.

Els horts urbans són la millor manera de salvaguardar l'horta o caldria complementar-los amb altres mides de gestió?

Ací, en els horts urbans si que s'obrin possibilitats als Ajuntaments dels pobles de la comarca per a salvaguardar l'horta. Podrien recuperar-se més camps perduts, que els hi ha en tots els termes, sobretot en aquells pobles on s'han produït PAI´s fallits, com és el cas del Nou Mil·lenni de Catarroja. I podrien també a través de les xarxes associatives locals, realitzar accions divulgatives o formatives per a que les famílies i els xiquets i les escoles, tinguen a mà hortets. Per contra, el que no té cap sentit, com molt bé reconeixia l'urbanista Vicent Garcia el passat juliol a Levante-EMV, és l'actuació de l'Ajuntament de València en el barri de La Torre, sacrificant centenars de fanecades d'horta, en plena producció, per omplir-les de ciment amb l'excusa de que els ocupants dels pisos tindrien hortets a prop.

Entre els municipis de l'Horta que coneix, quin és el que millor ha conservat el seu patrimoni arquitectònic?

Picanya es un bon exemple, ja que quan he visitat la població en alguna ocasió els darrers anys, m'he quedat gratament sorprès per com s'han respectat les cases del centre històric. També trobe que ha sigut un encert la normativa de protecció de l'entorn del Castell-Palau d'Alaquàs, vigent des de fa uns anys.

Com valora la conservació del patrimoni arquitectònic als pobles de la comarca?

S'ha conservat molt poc, i en alguns casos gens. Les normatives municipals de catalogació d'edificis protegits són un bon mecanisme per conservar cases de valor arquitectònic, i són minoritaris els ajuntaments que han donat passos en eixe sentit. Al llarg de les darreres dècades hem vist desaparèixer, per eixa falta de protecció, moltes cases antigues i singulars que hagueren pogut ser rehabilitades, i en molts casos amb un cost inferior al que suposa l'enderrocament i la nova construcció. Aquest exemple el varem seguir en la meua família fa 15 anys rehabilitant una interessant vivenda de principis del segle XX, encara que no es trobava protegida.

Per què creu vostè que els Ajuntaments no s'atreveixen a elaborar catàlegs de protecció?

Probablement perquè tenen por a la reacció dels veïns. Més en concret, a les crítiques dels propietaris de les cases més antigues, ubicades majoritàriament en les trames urbanes històriques. Caldria fer molta pedagogia, implicar als tècnics municipals i a les associacions culturals existents en tots els pobles, i sobretot caldria que els polítics locals prengueren consciència de que cal posar-se d'acord en afrontar la defensa del patrimoni arquitectònic local. Sinó quan vinguem a donar-nos compte, d'ací uns pocs anys, ja no ens quedarà res que protegir.

No troba a faltar en l'Horta Sud una major implicació de la societat civil en esta tasca?

Trobe a faltar de manera especial el paper dinamitzador que començà a fer la Caixa d'Estalvis de Torrent en els primers moments de la transició. Mai he entès com els polítics es resignaren davant l'ordre de València per fer-la desaparèixer engolida per la CAM, sent com era una entitat ben capitalitzada i gestionada, i amb una trajectòria recent de compromís amb la vertebració de la comarca, que començava a donar fruits. Exemples en aquest sentit són l'empenta que en aquells anys es donà des d'aquesta Caixa a la restauració de l'església del Mas del Jutge; o el patrocini al valuós treball de divulgació del patrimoni natural, hidràulic i arquitectònic que aportaren els arquitectes Vicent Garcia i Josep Múrcia al 1981; o el recolzament que va donar a l'Institut d'Estudis Comarcals (IDECO) de l'Horta Sud. La realitat ens ha demostrat que, després de la desaparició de la Caixa, no han estat satisfactòries en aquest sentit les aportacions de la Mancomunitat de l'Horta Sud, ni suficients les iniciatives i actuacions de la Fundació de l'Horta Sud per la precarietat de recursos amb què fou dotada.

Com a membre fundador de «Quaderns d'Investigació d'Alaquàs», amb quina vocació naixeren en l'any 1980?

Enric Juan, aleshores professor d'història en l'Institut de Batxillerat d'Alaquàs i actual Cronista Oficial de la població, ens va despertar la consciència a un grupet de joves per descobrir infinitats d'aspectes de la història del poble. Al mateix temps que començà a investigar en l'Arxiu Parroquial, Enric va convèncer a companys de l'Institut i de la Facultat per a que entraren, com ell, als Arxius del Regne i del Patriarca a trobar protocols sobre el senyoriu d'Alaquàs. D'eixa manera hem arribat als 34 volums, que publiquem cada any, de tal manera que Alaquàs ha arribat a tindre, a partir del no res, un fons documental històric admirable.

Dels més de 30 articles que ha publicat a «Quaderns d'Investigació d'Alaquàs», quines han sigut les seues últimes contribucions?

Alguns dels membres del col·lectiu de «Quaderns» no som Llicenciats en Història i això ens ha portat com a aficionats a treballar aspectes de la història més recent, més fàcil de tractar. Per exemple, al 2010 ens varem atrevir, en col·laboració amb Jesús Ferrer, a traure a la llum la documentació que mostrava tot el procés de finançament i construcció del casino de la banda «vella» del poble, i això ens va permetre abordar algunes facetes de la vida política i social dels anys de la dictadura de Primo Rivera. I a l'any següent, amb un altre treball, varem continuar donant a conèixer totes les vicissituds dels anys de la Segona República a Alaquàs.

A més de «Quaderns», quines altres iniciatives considera les més destacades d'investigació d'història local a l'Horta Sud amb l'arribada de la democràcia?

En els anys del tardofranquisme uns pocs universitaris començaren a treballar aspectes inèdits de la història dels seus pobles, i després amb el recolçament dels ajuntaments democràtics pogueren vore la llum moltes investigacions que varen anar fent-se. També l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (Ideco), a través de la revista «Annals», i l'Ajuntament de Torrent amb «Torrens» varen propiciar que es donaren a conèixer molts d'estos materials. Sense oblidar a l'editorial «Afers» de Catarroja, acollidora en l'edició de molta investigació històrica en aquest sentit, principalment amb la publicació de les actes dels dos primers congressos d'història de l'Horta Sud.

Suscríbete para seguir leyendo