Estem a les acaballes de l'estiu i podem dir que malauradament les notícies d'estos díes han vingut marcades pels casos de violència de gènere. Un estiu negre per a les dones, i també per a totes i tots els que patim amb impotència el fet de vore com la violència masclista s'emporta per davant una vida rere un altra.
I és que la violència de gènere ha adquirit tal magnitud que s'ha convertit en un greu problema. Per això, cal alçar la veu i dir que la violència de gènere no pot continuar ni un sol dia més. No és un tema fàcil de resoldre i són diversos els aspectes que s'han de tractar, però pense que caldria que totes les administracions del l'Estat coordinen els seus esforços i existisca una sola política, una sola estratègia, un únic pla, siga quin siga el partit polític que governe un juntament, una comunitat autònoma, a l'Estat.
Cal establir un protocol únic i general. Una llei integral contra la violència de gènere realista amb la situació actual i que «obligue» totes les administracions. Un pla integral que no intente defugir de les responsabilitats i que garantitze la seguretat de totes les dones, independenment de la comunitat autònoma on residisquen.
Ara bé, també és necessari que les dones que estant patint violència donen un pas endavant. Com? Denunciant. De fet, en molts dels casos és sorprenent escoltar que «no ha había habido ningún tipo de denuncia previa por maltrato». I açò no es pot permetre, no s'ho podem permetre perquè és la pròpia vida la que està en joc. I també el benestar i la seguretat dels fills i filles de les dones afectades. Per això, vull animar a totes les dones que es troben patint este tipus de violència a que denuncien, i que deixen ben clar que «ja està bé d'humiliacions».
El papel de l'educació
Per altra banda, vull assenyalar que per tal d'erradicar esta lacra l'educació és fonamental. Una dona ha de tindre clar que si comença a acceptar a l'escola o a l'institut que el seu xic siga gelós, més endavant, podrà arribar a acceptar moltes altres coses. I en aquest cas, és el docent qui ha de rebre preparació i ha d'ajudar a detectar este tipus de problemes, sent també de gran ajuda les campanyes de sensibilització que es puguen fer als centres educatius.
A més a més, cal també que les famílies no obliden el seu paper com a educadores i formadores d'infants i joves. El nucli familiar és el primer estament on es gesta emocional i educativament una persona. Per això, a les famílies cal treballar valors com la igualtat, el respecte i la no violència. Tractar de solucionar els problemes de manera adequada, a través del diàleg i no de la força.
Els ajuntaments han d'utilitzar els seus serveis socials i la seua Policia Local ha d'estar ben preparada al respecte. L'ajuntament és l'administració més propera a la ciutadania, i com a tal, ha de ser un lloc on les dones, junt a la seua família, es troben acollides, escoltades i recolzades. Per això cal impulsar i difondre dels «Serveis d'Atenció a la Dona».
Per tot açò, el president del Govern central, els presidents i presidentes de les diferents comunitats autònomes, diputacions, les federacions de municipis i provincies..., han de seure i han d'establir un pla d'actuació integral. Sols d'aquesta forma, començant pel més alt nivell, serà possible avançar en el camí de l'eliminació d'aquest malson de tantes i tantes famílies.
