Nascut a Massalfassar en 1966, malgrat que és llicenciat en Química i professor de Física, es pot considerar com un dels màxims experts sobre música valenciana. De fet és director i presentador del destacat encontre de cant rural «Cant al Ras» que s'organitza des de 1997 el tercer dissabte de maig a Massalfassar. Coordina i ha participat com a coautor en diverses publicacions d'investigació i difusió de la cançó en valencià i del patrimoni de pobles de la comarca com Foios (2003), Rocafort (2003) i Massalfassar (2004) i en 1999 va ser guanyador del II «Concurs d'Investigació Local» de l'Institut Municipal de Cultura que va donar lloc al llibre «Bibliografia de Meliana 1900-2000» (2001). Forma part de la directiva de diverses entitats del món de la investigació, la conservació del territori i la música tradicional valenciana com el Centre d'Estudis de l'Horta Nord (CEHN) des de 1994, la Fundació Assut per la sostenibilitat dels sistemes litorals de la Mediterrània (2010), l'Associació Cultural Tradició i Música, Tramús (2000) i a més presideix des de 2008 la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià (Fiecov).
Quines penses que han sigut les principals aportacions que va fer el CEHN a la investigació de la comarca?
Dinamitzar-la, gràcies sobretot a la convocatòria de tres congressos d'estudis comarcals de l'Horta Nord, que han generat vora 3.000 pàgines de coneixement, des d'una posició molt modesta en recursos econòmics perquè, en eixe sentit, el CEHN sempre ha estat contra les cordes.
Per a quant un IV Congrés d'Estudis de l'Horta Nord?
La veritat és que si seguim la pauta cronològica, ja tocaria però no sé si n'hi haurà un quart congrés. Francament, no sé si tenim recursos humans suficients per a proposar-lo. La idea seria convocar-lo durant el 2016 per a celebrar-lo en el 2017 però jo no ho veig clar, ja que la gent més activa del CEHN estem patint una diàspora geogràfica i per altres responsabilitats de la vida diària de cadascú.
Quin paper haurien de jugar en el futur els Instituts d'Estudis (Ideco) de la comarca?
Crec que el que hem aconseguit és conscienciar en general que el que abans es considerava un edifici vell reba el reconeixement com a patrimoni. Aquest és el cas del què férem des del CEHN, amb molta altra gent, amb les alqueries o l'extraordinària feina realitzada amb les ceberes des del Museu Comarcal de l'Horta Sud. Ara crec que una de les coses que caldria que feren és d'observatori del patrimoni, perquè es va perdent cada dia i fa falta que se seguisca agitant una mica la bandera de la denúncia per aconseguir que ajuntaments i altres entitats facen les mesures de protecció i rehabilitació que pertoquen.
Considera que a la comarca ha existit una suficient preocupació per part dels consistoris respecte a la creació d'arxius municipals?
Els arxius municipals són necessaris, és una cosa que legalment ha d'existir, però hi ha hagut molta incúria en la conservació dels documents. Recentment llegia un article en la revista «L'Avenç», que posava en relleu la importància de que els arxius públics, en general, entenguen que la seua finalitat no és només guardar papers antics sinó custodiar una informació que ha d'estar viva, activa i fàcilment localitzable. Crec que en eixe sentit, almenys fa uns anys, hi havia molts pobles de la comarca que els seus arxius eren un desastre, ja que era impossible trobar res.
Quina valoració faria de l'estat de la comarca en l'àmbit de les publicacions d'investigació en l'actualitat?
Crec que s'ha parat una mica respecte final dels anys 90 i principis de la dècada dels 2000, quan va haver-hi una gran efervescència investigadora a l'Horta Nord, que a l'Horta Sud va ser anterior, entre altres coses perquè alguns dels filons importants ja estan exhaurits i d'altra banda, no sé si en general ha decaigut una mica l'interés en els estudis locals en els últims anys.
Com valora l'estat de preservació del patrimoni arquitectònic a l'Horta Nord?
Crec que hem avançat en la sensibilització respecte del patrimoni però l'hem anat perdent, ja n'hi ha alqueries pràcticament insalvables com les del Moro o de la Torre en Benicalap, o la de Burgos en Tauladella que estan a punt del col·lapse. O el que ha passat en el Molí del Batà o el Molí d'Alfara del Patriarca, que estaven en un estat molt bo fa 20 anys i ara ja estan pràcticament a punt de desaparéixer. Sí que s'ha recuperat bastant bé tot el patrimoni monumental religiós com el Monestir de Sant Miquel dels Reis i la Cartoixa d'Ara Christi, que es troben una mica millor que quan va començar el CEHN. Però el patrimoni arquitectònic rural està en un estat de conservació altament preocupant i no sé si d'ací a 10 anys podrem parlar del mateix si no es fa alguna cosa.
D'entre els grans monuments de l'Horta Nord, quin creu que és el que més necessita una exhaustiva restauració pel seu delicat estat de conservació?
Crec que hi ha un problema en el patrimoni que és que no només es deu intervenir per a salvar-lo, sinó que després se li ha de donar ús. Això fica en una situació molt vulnerable a les alqueries que hem anomenat abans o d'altres com la de la Serena d'Alfara o la de Falcó i la Fonda del Poble Nou. També està la Vil·la Yvonne de Meliana, els xalets de Cortina de Torrent i Paterna... És que hi ha molt de patrimoni que necessita restauració immediata perquè és que es cau.
Quin és per a vosté el patrimoni més destacat de la comarca?
Sense dubte, la xarxa de regadiu que és la que defineix l'horta, amb tots els elements que la configuren. Si parlarem d'un monument arquitectònic, sentimentalment diria el Monestir del Puig per diferents raons, també pel significat que té en la història del País.
Com valora el fet de que no es prenguera en consideració la denúncia que es va cursar a la Direcció General de Patrimoni en 2008 respecte de la restauració impròpia de l'església de la cartoixa d'Ara Christi del Puig de Santa Maria, que el Fiecov va recolzar?
Aquest cas és un dels models de recuperació patrimonial més fàcil d'implantar, que és que la iniciativa privada li done un ús al bé i es faça càrrec de la restauració. El problema és quan aquesta ho fa sense l'assessorament o la sensibilitat necessària per a reconéixer quin és el valor dels components patrimonials que té. I la resposta que donà l'administració de que la pintura plàstica amb que es va cobrir el seu interior era provisional, corregible o reversible, denota també la seua sensibilitat cap al patrimoni.
De què manera pensa que s'hauria d'abordar la conservació i catalogació de les trinxeres de la Guerra Civil de la «línia defensiva Puig-Els Carasols»?
És evident que quan hi ha un patrimoni com aquest que està territorialment dispers i que la seua importància és sobretot com a conjunt, caldria dur a terme una planificació unitària que no s'ha fet. S'han realitzat intervencions puntuals, com en el cas de les trinxeres la Muntanya de la Patà del Puig, en canvi les del Cabeçol estan abandonades. Per això caldria fer una declaració conjunta de protecció i intervenció i una posada en valor, unes rutes, un centre d'interpretació, etc.
Com valora el creixement urbanístic que han tingut les poblacions de l'Horta Nord des de mitjans del segle passat a costa de l'horta i la marjal?
Crec que ha sigut el fruït d'una tendència difícil d'aturar i en tot cas el que s'ha trobat a faltar ha sigut una mica més de planificació territorial a un nivell supramunicipal de cap a on convenia créixer. Però ha coincidit la bambolla urbanística amb una caiguda brutal dels preus de la fruita i la verdura i una pèrdua molt gran de capacitat adquisitiva del llaurador que vivia de la terra, el que ha fet que la major part d'ells preferira vendre els camps. La suma dels dos fenòmens alhora ha tingut les conseqüències que tots coneixem.
Què cal fer per conservar l'horta?
L'horta no s'ha de preservar, s'han de preservar els llauradors. L'horta és impreservable, perquè no és un parc natural, sinó que és fruït del treball d'unes persones que han de viure dignament de la terra. Si no se salven els llauradors, no hi ha cap mesura de protecció de l'horta que la vaja a protegir tal com la coneixem, perquè no va haver horta, va a haver terra perduda. Si hi ha voluntat política de preservar-la, el que s'hauria de veure és de quina manera l'agricultura minifundista de regadiu de l'horta es podria incentivar i ajudar des de les administracions. Si això es fa, ja simplement caldria fer unes certes lleis d'ordenació urbana que garantisquen que es conserva. En eixe sentit es va redactar el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta de València, un treball molt detallat en el qual vaig tindre ocasió de participar, que constituïa un punt de partida, com a mínim, de com es podrien fer les coses en la línia del que estem parlant. Per a mi era una esperança, però no s'ha volgut aplicar i és una cosa que em deixa molt perplex.
Creu possible que la moratòria litoral durant un any i la redacció i aprovació del Pativel que ha anunciat la Conselleria d'Habitatge aconseguiran finalment el seu objectiu d'evitar més destrucció del paisatge en la franja litoral?
Pense que la moratòria era completament necessària. La modificació de la llei de costes de 2013 del ministre Arias Cañete va suposar la reducció del tram de domini públic de la costa de 100 a 20 metres respecte a la llei de costes de 1988, el que deixava desprotegida el litoral pàrcticament desprotegit. Davant d'eixa amenaça, el govern valencià ha pres una decisió lògica de parar un any per intentar fer un pla autonòmic que garantisca una mica que es frena la destrucció de la costa, que en els últims anys ha sigut terrible i perquè queda molt poc de litoral verge al País.
Com considera que hi han influït històricament a la societat i cultura de la nostra comarca els regadius tradicionals?
El regadiu tradicional és el que hi ha donat forma a l'horta. Per exemple es pot veure perfectament la disposició de les poblacions seguint l'Arc de la Séquia de Montcada que és la que articula territorialment l'Horta Nord. Veus com els nuclis urbans s'han fet per a estar damunt de la seua l'horta a partir dels rolls i braços de la séquia. Per tant, és la xarxa de regadiu la que defineix i articula la comarca i la que ens dóna la personalitat que tenim a tots els nivells, encara que ara ja visca molt poca gent del camp.
Com valora el tractament que se li ha donat a l'Albufera?
El cas de l'Albufera és un escàndol perquè tenim un tresor natural d'un valor incalculable que hem estat maltractant com a mínim en els darrers 50 anys d'una manera planificada i minuciosa. No he vist cap lloc del món amb un valor paisatgístic i natural de les magnituds de l'Albufera tan maltractat i tan mancat de control, sobretot en els anys 70 quan els continuats abocaments industrials i urbans amenaçaven en convertint-la en una claveguera. Actualment sí que hi ha una certa recuperació de la seua biodiversitat però crec que la malversació de recursos paisatgístics i naturals d'aquest Parc Natural és una de les grans vergonyes que hem patit els valencians.
