Aquestos dies que es commemoren 14 anys de l'adquisició i obertura pública del Castell-Palau d'Alaquàs és oportú recordar que enguany s'acompleix el 120é aniversari del naixement -i el 60é de la mort- de Carmel Baixauli Comes (1897-1957), la persona que en 1928 llançà el primer crit d'alerta davant la demolició de la torre nord-oest del Palau dels Aguilar, un infame episodi que conforma una de les etapes més tenebroses de la història de tan notable edifici. Així, sabem que la torre començà a ser derruïda a meitat febrer de 1928; i que ja havia desaparegut completament el 21 d'aquell mes, el dia que Carmel Baixauli redactà un article de protesta que en les jornades posteriors veié la llum a la revista Valencia Atracción.

Tal com relatà aquell valerós cronista, a principis de febrer s'havien realitzat els preparatius «para la reparación de una grieta que había en la torre recayente a la plaza», i que varen consistir en l'acumulació de «maderas en el interior del Castillo para montar un andamio colgante». Però el que semblava reconstrucció acabà en destrucció, i «cuál no sería nuestra sorpresa», continuava Carmel, «al ver que en vez de la aludida reparación se empezó a derribar dicha torre; trabajo que realizaban los obreros de día y de noche». És a dir, amb evident mala fe, ja que l'aleshores propietari, un comerciant anomenat Vicent Gil Roca, sabia que era un edifici protegit des de 1918, i que la modificació -total o parcial- de qualsevol dels seus elements estava prohibida i penada per la llei. «Como vecino de esta villa», Carmel demanava que hom traslladara «a quien corresponda este asunto, y que se tomen acuerdos terminantes para que no se toque nada de este Castillo-Palacio, [ya] que hay especial interés en hacerlo desaparecer». Per sort, la denúncia sorgí efecte, i pocs dies després, el 7 de març de 1928 -com assenyalà l'arquitecte Tomàs Roselló- la Comissió Provincial de Monuments manifestà la seua «más enérgica protesta» davant d'aquell atemptat a l'art.

A pocs mesos del centenari de la declaració del Castell com a monument d'interés artístic, que s'acomplirà en abril de 2018, és un acte de justícia homenatjar el veí d'Alaquàs que féu possible que es paralitzara el que podia haver suposat l'enderrocament complet de l'edifici. Perquè si actualment podem gaudir d'aquest «poema de pedra» -tal com fou qualificat per Vicent Ferran Salvador- és també, i en bona part, gràcies a la decisió i l'acció de Carmel Baixauli. I per això seria bo que el consistori municipal tinguera un gest de memòria i reconeixement públic amb ell, que bé podria concretar-se en la retolació del carrer on va viure amb el seu nom.