Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Espioca salvada

L'anunci de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de què restaurarà la Torre andalusina d'Espioca de Picassent, considerada com a Bé d'Interés Cultural i en greu estat de deteriorament, fa necessari recordar el llarg procés que s'ha necessitat fins a arribar a aquesta fita històrica.

L'entorn del monument des de finals dels 70 va ser objecte d'interés des d'un punt de vista especulatiu, ja que en aquella època la parcel·la on s'assenta i els terrenys del voltant, van ser adquirits per una societat immobiliària des d'aleshores la propietària de la torre en un 51%. Però també des del punt de vista de les infraestructures, per la construcció del Centre Penitenciari València II, entre 1987 i 1993, així com per les successives ampliacions de l'actual A-7, actuacions que han afectat greument la seua percepció.

Paral·lelament la fortificació, que va patir la seua última intervenció amb anterioritat a 1960, va anar deteriorant-se, principalment en les darreres dècades, a causa del fet que les administracions competents no van aconseguir que es duguera a terme la seua restauració. Com a conseqüència, entitats, intel·lectuals i col·lectius de l'Horta Sud i el consistori de Picassent van realitzar diverses reivindicacions i esforços perquè la Torre d'Espioca fóra preservada. Aquest va ser el cas dels alumnes del Col·legi Nou d'Octubre d'Alcàsser en 1990; del Col·lectiu Al-Baqassaní o de l'escriptora Carme Miquel entre 1998 i 1999; de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud, durant la presidència de Vicent Boscà, en 2003; de Joan Josep Momblanch i Jordi Gómez a través dels seus estudis guardonats amb els Premis Picassent en 1992 i 2012 respectivament; de Ràdio L'Om des de la seua aparició fa dos dècades o, més recentment, del Grup Fotogràfic Picassent (Picafoto), amb diverses exposicions i conferències.

Però aquest procés també ha comptat amb altres accions anònimes com la meua, ja que a causa de què la torre corre perill de col·lapse em vaig veure obligat a actuar. És per això que en abril del 2015 vaig presentar una denúncia davant l'aleshores Direcció General de Cultura que va tenir el seu ressò gràcies al seguiment periodístic i compromís de Levante-EMV. Açò va encetar un complicat procés ple de dificultats, en el qual es pretenia dur a terme una intervenció insuficient per garantir la seua integritat. Aquest ha durat més de dos anys i ha requerit per la meua part un treball totalment desinteressat d'informes, al·legacions i recursos que finalment ha arribat a bon terme, i que ha necessitat també de la petició d'inclusió del monument en la «Lista Roja del Patrimonio». Afortunadament la Direcció General de Cultura i Patrimoni, amb l'esforç de l'Ajuntament de Picassent, ha sabut entendre la necessitat de restaurar i posar en vàlua aquest monument per evitar el seu enfonsament. Per tant hem d'agrair que la sensibilitat dels nostres actuals dirigents, que han entés la importància del crit de salvaguarda llançat al llarg de les darreres dècades per la societat de la comarca, permetrà que els nostres fills i néts puguen conéixer la Torre d'Espioca.

Compartir el artículo

stats