Durant els darrers mesos -d'ençà que diversos col·lectius varen començar a treballar en la petició de Bé d'Interés Cultural per al cant de la Carxofa d'Alaquàs-, algunes persones hem estat buscant la partitura de la versió de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar que, a principis del segle XX, compongué Francesc Campos Cosme (1881-1931). I, finalment, hem pogut localitzar-la a través de Josep M. Soriano Besó, a qui la facilità una de les filles del compositor, Pilar Campos Ferrer, durant l'entrevista que mantingueren en 1981 per tal de recopilar dades històriques per a la publicació Quaderns d'Investigació d'Alaquàs.
Així, seguint el testimoni que Pilar Campos oferí a Pepe Soriano -i basant-nos també en la informació que en 1992 publicà Josep Esteve Forriol-, la més que probable data d'escriptura i estrena d'aquesta Carxofa fins ara desconeguda degué ser l'any 1918, en què el nostre protagonista fou clavari de la Mare de Déu de l'Olivar. Tot sembla indicar que, en aquella ocasió, la cantà el xiquet Paquito Estreder, de «ca l'Estanqueret»; i que deu anys després, en 1928, fou novament interpretada per Francesc Guillem Medina, de l'anomenada «Casa Redona», que era deixeble de Campos.
Comerciant i compositor
Comerciant de professió, sabem també que Campos escrigué d'altres cants devots locals, com ara els himnes a la Mare de Déu de l'Olivar i a Sant Francesc de Paula. Va morir en octubre de 1931, i és quasi segur que, amb posterioritat, la seua Carxofa quedara en l'oblit fins cinquanta anys després, en què la filla en reivindicà la memòria. Tant la lletra com la música d'aquella versió difereixen notablement de les atribuïdes a Rigobert Cortina. Pel que fa a la lletra, cal dir que presenta la forma d'una pregària que apel·la a la protecció i la salvació d'«esta villa», i demana a la Patrona que la guarde «de toda peste y de toda tempestad» i en salve els fills «por tu amor, que os lo piden con fervor». Com la de Cortina, també comença i acaba amb el sintagma «Gloria a ti», la qual cosa manifesta la voluntat d'evocar la versió tradicional.
Respecte a la música, en opinió d'Enric Parreño, director de la Banda de la Unió Musical d'Alaquàs, es tracta d'un cant «molt interessant i original organitzat en tres parts que van de menor a major velocitat». Així, «la primera part funciona a mode d'introducció lenta amb final en dominant; la segona es presenta en allegretto; i la tercera, més ràpida -en allegro-, repeteix la mateixa estructura rítmica i melòdica que la segona. També incorpora una coda final en vivo que es tanca amb el "Gloria a ti"».
Una partitura de cent anys
En definitiva, ens trobem davant d'una gran troballa patrimonial que evidencia l'interés i el fervor que, històricament, els habitants d'Alaquàs han dipositat en el Cant de la Carxofa. En les properes setmanes estudiarem i editarem com cal, per tal de posar-la a l'abast del veïnat, una partitura que l'any que ve complirà cent anys. I esperarem amb afany el moment en què puguem escoltar-ne la interpretació pública; que, sens dubte, constituirà un esdeveniment cultural de primera magnitud per a aquest municipi de l'Horta.
*Universitat de València
