L'anunci que, durant l'any que ve, la clavaria de Sant Miquel d'Alaquàs, tradicionalment reservada per a hòmens, estarà integrada per un grup de dones convida a fer un repàs històric al voltant de l'origen i les característiques d'una assenyalada festivitat del calendari religiós d'aquest municipi de l'Horta.
Tal com ha arribat fins als nostres dies, la festa de Sant Miquel començà a celebrar-se després de finalitzada la Guerra Civil, en 1940, quan el matrimoni format per Miquel Tàrrega Forriol i Dorotea Ros Andreu, de la família dels «Garrofins», sufragaren una imatge de l'arcàngel destinada al temple del Convent, actual parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar. Com bé recorda un dels néts, Paco Tàrrega Campos, l'aleshores vicari de l'Assumpció, Vicent Lis Barona, que era natural de Llíria, demanà als tres fills de la parella -Miquel, Josep i Vicent- que s'encarregaren d'organitzar la festa any rere any. I fou així com s'inicià una clavaria que, durant vora vuitanta anys, ha estat protagonitzada per colles de xics que ixen de l'adolescència i entren en la joventut. Motiu pel qual, en la pràctica, la festivitat acompleix la funció de ritu d'iniciació, tal com també passa amb la clavaria de la Mare de Déu dels Dolors, el seu correlat femení.
Durant tota la postguerra la festa de Sant Miquel se celebrà el 29 de setembre, dia propi del sant. Però en 1973 la parròquia i l'ajuntament propiciaren la concentració de totes les festivitats religioses -llevat de la Sant Francesc de Paula- en els dies previs al 8 i 9 de setembre, solemnitat de la Mare de Déu de l'Olivar i del Crist de la Bona Mort, respectivament. En un principi, la nova data de celebració patí una gran variabilitat; i així, des de 1973 fins a 1989, Sant Miquel es festejà, arbitràriament, entre el 31 d'agost i el 6 de setembre. Fins que en 1990 s'estabilitzà en el 5 de setembre, dia en què se celebra actualment.
Fa escasses setmanes, la manca de xics que es feren càrrec de la clavaria de 2018 provocà una situació fins ara insòlita: que una quinzena de xiques es postularen com a clavariesses. Es tracta d'un gest valent que trenca esquemes, i que, ben mirat, suposa l'entrada de la festa de Sant Miquel en el segle XXI. Alaquàs i el nostre estil de vida han canviat molt, des de 1940. I, afortunadament, els nous temps tendeixen a mitigar moltes de les diferències -encara massa accentuades, però, a causa del masclisme imperant- que discriminen les persones en funció del sexe. L'enhorabona a aquest intrèpid grup d'alaquaseres que, significativament, han triat «Fent història» com a lema. I ben segur que ho aconseguiran.
