Benetússer també va tenir la seva època daurada, una època que en aquest cas es va allargar cinc segles i amb uns protagonistes dels que fins ara es desconeixia la seva vinculació amb la localitat de l'Horta Sud i sobretot la importància que havien tenido no només al Regne de València sinó molt més enllà.
Durant quasi cinc-cents anys Benetússer va pertànyer a una mateixa família, els Rabassa de Perellós, un fet excepcional entre la noblesa valenciana, ja que els senyorius solien canviar de mans molt a sovint per esgotament de la linea successòria o per fallida econòmica. Un vincle que s'inicia un 27 d'abril de 1351 quan Giner Rabassa «el Major» compra el senyoriu de Benetússer i finalitza en 1843 amb la mort de l'últim d'aquest llinatge.
Durant l´edat mitjana podem destacar entre els personatges d´aquesta antiga familia valenciana a Giner Rabassa «el Menor» ja que com a doctor en lleis va escriure sobre els Furs de València dins de les Notae super Foris Valentiae, una obra conservada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
Donant un salt en el temps i deixant-nos sense comentar altres membres rellevants d´aquesta familia arribem al final del segle XVII on es produeix un fet molt important per als senyors de Benetússer, ja que Giner Rabassa de Perellós i Rocafull va rebre la dignitat del marquesat de Dosaigües el 3 d´agost de 1699 atorgada per Carles II d´Àustria. És durant aquest periode on es pot observar l´ascens social d´aquest llinatge ja que van estar emparentats amb el més florit de la noblesa valenciana. Així en primer grau de parentiu els unien llaços familiars amb el marquesat de la Casta i el comtat de Parcent; en segon grau amb els comtes de Cervelló, els comtes de Bunyol i els comtes d´Albatera; en tercer grau amb els marquesos de Benavites, els comtes d´Alcúdia i els comtes de Cirat; i en quart grau de parentiu amb els comtes de Casal.
Un altre personatge rellevant d'aquesta família va ser el germà del primer marquès de Dosaigües, Ramon Rabassa de Perellós i Rocafull que durant el període de 1697-1720 va esdevindre el XXIIIè gran mestre de l´orde de Malta i per tant un valencià príncep sobirà d´un estat europeu com ho van ser els papes valencinas Calixte III i Alexandre VI dels Estats Pontificis. Ramon de Perellós, com va ser conegut, sigué clau en la política internacional de set-cents europeu al Mediterrani, ja que durant el seu regnat va tenir lloc la Guerra de Successió Espanyola. I a més com a gran mestre de l´orde de Sant Joan de Jerusalem va destacar també com a mecenes de les arts doncs va encarregar un conjunt de 29 tapissos al taller de Judocus de Vos a Brussel·les per 40.000 escuts, que van arribar a Malta en 1701 per a decorar la cocatedral de Sant Joan de La Valletta. I que avui dia se segueixen penjant dels murs del temple durant les celebracions mes importants.
Així arribats a mitjans del segle XVIII la Casa de Dosaigües és la familia nobiliària més rica de l'antic Regne de València i una de les més preeminents de la monarquia espanyola amb 21.011 vassalls i unes rendes anuals estipulades en 1766 de 44.208 lliures.
En 1843 finalitza aquest llinatge amb Giner Rabassa de Perellós i Palafox que va morir a Roma solter i sense descendència deixant com a hereu a Vicent Dasí i Lluesma fill del seu administrador qui va inaugurar el llinatge Dasí a la Casa de Dosaigües com a sisè marquès. El valor dels béns immobles que va heretar només a la ciutat de València i les partides judicials de Torrent, Montcada i Morvedre ascendia a la quantitat de 6.080.070 rals de billó segons un inventari de 1862 conservat a l´Arxiu del Regne.
