Com tota gran família nobiliària, els Rabassa tenien un llar senyorial, que no obstant això va desaparèixer quan va ser venut per a materials de construcció en 1934 pels últims descendents. En el desaparegut palau de Benetússer podem establir dues etapes constructives ben diferenciades, la primera dels segles XIV al XVI i una segona durant els segles XVII al XVIII. Per a fer-nos una idea de l´esplendor d´aquest palau ací van unes dades. En 1692 Baltasar Pardo de la Casta, germà de la primera marquesa de Dosaigües, va fer unes reformes al seu castell d´Alaquàs per valor de 300 lliures, es a dir la construcció del pas de comunicació que uneix l´església de l´Assumpció amb el castell, el cor del temple i la tribuna des d´on el tercer marquès de la Casta i el seu llinatge podien escoltar missa. Mentres que el segon marquès de Dosaigües va fer unes despeses per valor de 1.813 lliures configurant una residència a la moda del barroc vinculada a un hort-jardí al qual se li donava un major protagonisme.
Apartir del segle XIX aquest palau comença a patir un període d'abandó i decadència que té dues dates claus: un incendi al 1852 originat a la fàbrica de mistos que ocupava tota la crugia sud de l´antic palau i l´enfonsament en 1885 de la seua façana oest.
Sobre la ubicació d´aquest palau, és ben sabut que Sofía Dasí i Puigmoltó filla del sisè marquès de Dosaigües va heretar la «casa palacio con su huerto cerrado de pared (...) de treinta y seis hanegadas poco mas o menos de tierra, situado en el pueblo de Benetúser, plaza del Castillo marcada con el número tres, que (...) linda por delante con la plaza del Castillo, por espaldas con la acequia de Fabara, por la derecha con la Iglesia y plaza de este nombre, y por la izquierda con tierras del Señor Marqués de Mirasol y Doña Josefa Picó...», i que es va taxar en 1862 en 53.000 rals de billó.
Encara perviuen en el poble restes d'aquest magnífic palau, malgrat la seua desaparició.
