La conquesta de València no va ser, en absolut, una empresa fàcil per a Jaume I, ja que al gener de 1238 es va assabentar que, malgrat haver vençut en la Batalla del Puig i d'haver-los proveït de cavalls i de les vitualles necessàries, més de seixanta cavallers, dels millors que estaven en el castell, pretenien abandonar El Puig de Santa Maria (Llibre dels fets, cap. 236). Després de l'amarga notícia de la traïció, anunciada pel lleial fra Pere de Lleida, Jaume I recordarà aquella nit com una de les pitjors de la seua vida, en la qual, malgrat estar en el fred gener, no va parar de suar en percebre que tot el seu projecte de conquesta s'enfonsava.

Però el rei de la Corona d'Aragó no estava disposat a tolerar tal vergonya perdent tot el que havia aconseguit ni a malgastar tot l'esforç realitzat, abandonant o deixant desemparat el Puig, ja que això significaria donar per tancada la pretensió de conquistar València. I entre la mitjanit i l'alba, Jaume I, malgrat l'esgotament, es va despertar i va ser presa d'aquella intuïció que el porta a decidir «ser al matí a l´esglesia de Santa Maria, i convocàrem a consell els cavallers i tots els altres».

Una vegada a l'interior de l'edifici va arengar tots els seus cavallers i va prometre «a Déu i a aquest altar que és de la seua Mare, que nós no passarem Terol ni el riu d´Ulldecona fins que haurem pres València» (Fets, cap. 237). Després d'aquest meditat i decisiu jurament «no hi hagué ningú a l´església que no és posàs a plorar», i va injectar el valor necessari per a coronar la conquesta de València (Fets, cap. 238).

Queda claríssim que el rei està parlant d'una església que ja existia, situada on se situa l'actual monestir del Puig, i que, per tant, va ser construïda entre abril de 1237, quan va arribar Jaume I amb les Ordes del Tremp i de l'Hospital per a preparar la conquesta, i desembre de 1237. En cas contrari, el rei i els seus cavallers no hagueren pogut entrar en aquesta església. I, sens dubte, el rei Conqueridor està fent referència a la torre-església-fortalesa hospitalària-templària, de la qual resta, en l'actualitat, la planta baixa (actual Saló gòtic del monestir del Puig) i part de la primera planta (actual sagristia de l'església), (Arxiu d'Art Valencià, Num. XCVIII, 2017).

Que la torre-església-fortalesa utilitzada com a església per Jaume I al gener de 1238 no és el mateix edifici religiós que l'església-parròquia que dos anys més tard, el 27 d'agost de 1240, dóna a l'Orde de la Mercè el bisbe Ferrer de Santmartí ens ho confirma el fet que la torre-església-fortalesa ja estava acabada al gener de 1238, possiblement diversos mesos abans, i l'església-parròquia, donada en 1240, encara s'estava acabant i embellint. Tal com diu el text llatí, «Ecclesiam que vocatur Podium Sancte Marie sicut terminatur et fixuriatur» (A.C.V, cartulario f. 43 v. Pergamí n. 2363), ( Revista Obra Mercedaria, n. 195-196).

Podem concloure, que la torre-església-fortalesa que es troba al cor del monestir del Puig de Santa Maria va ser utilitzada, en el determinant jurament de gener de 1238, com a església perquè estava totalment acabada. Per açò, poden acudir a ella amb la garantia que al seu interior podran defensar-se de qualsevol improvisat atac per part de l'enemic, ja que en aquell moment es trobaven en ple procés de conquesta. A més, aquesta torre-església-fortalesa estava perfectament defensada en estar situada molt prop del castell del Puig, conformant tots dos edificis un característic binomi defensiu medieval.

Avui, en visitar el monestir del Puig de Santa Maria com a referent espiritual, històric i cultural del poble valencià, tenim l'oportunitat d'admirar aquesta joia de l'arquitectura hospitalària-templària on Jaume I va donar el suport final per a conquistar València, davant la Mare de Déu del Puig de Santa Maria.