Des d'un punt de partida s'assumeix que la intel·ligència organitzativa és dispersa a les organitzacions. Així, els espais de cocreació, participació i col·laboració, quan hi són, esdevenen restringits al cos directiu. Amb aquests antecedents no resulta estrany identificar institucions que pateixen de miopia institucional, és a dir, una distorsió en la percepció del que hi és i del que passa en els nivells organitzatius. Així com a nivell extern, en el seu ecosistema. Els coneixements, les habilitats i els recursos presents en una organització es poden nodrir a partir d'una crida oberta a la participació basada en la intel·ligència col·lectiva (crowdsourcing). Com a paradigma d'obertura es pot destacar l'experiència Otwarta Warszawa, plataforma de l'oficina municipal de Varsòvia, on s'hi registraren 1.147 idees i es varen implementar 50 (2014 - 2015), com ara: hamaques i biblioteques a l'aire lliure a la vora del riu Vístula o l'aprenentatge del llenguatge de signes a les escoles. En conseqüència, la decisió d'engegar iniciatives crowdsourcing es presenta com un actiu estratègicper totes les organitzacions, en l'àmbit públic en el qual es pot donar un retorn en forma de valor públic, de retorn social.
Com impacta una experiència crowdsourcing en el compromís dels participants? Partint d'un cas pilot, Troll i Blohm (2017) identifiquen que el crowdsourcing té el potencial de generar alts nivells de compromís en l'actitud i el comportament de les persones participants. Això sí, el mateix dependrà d'experiències anteriors així com d'una percepció cognitiva i de les emocions. Les característiques dels estímuls cognitius i emocionals percebuts, a partir de set entrevistes en profunditat, són: satisfacció, considerant factors com ara una compensació monetària; entusiasme, implicació i confiança, per exemple mitjançant micro tasques estimulants; i, finalment, apoderament prenent part d'experiències col·laboratives.
Quins són els elements d'una bona col·laboració? Davant de qualsevol repte crowdsourcing la intel·ligència de les multituds genera i alhora retroalimenta la col·laboració. Consegüentment, l'art de col·laborar es caracteritzaria, d'una banda, per encoratjar i involucrar els participants. D'altra banda, pel lideratge en xarxa orientat a la visió perseguida i per un enfocament i orientació ètica. També per una missió enfocada sense fites contradictòries, així com per una execució excel·lent (no deixant elements a l'atzar). I, finalment, per nodrir contínuament el procés, al marge de capritxos; amb un temps ben emprat i de qualitat, amb flexibilitat; amb una solució inspirada i inspiradora, amb fonament i amb un objectiu i producte específic; a partir de Mucinskas (2017) i el projecte The Good Project.
Quins factors influeixen a les decisions en experiències crowdsourcing en el sector públic? A partir de l'estudi de cas Otwarta Warszawa (Lenart?Gansiniec, 2017) es pot determinar que el tipus de tasca (micro tasca, macro tasca i tasques creatives) així com la direcció (estalvi de despeses i coordinació) representen un paper clau a l'hora de prendre una decisió sobre crowdsourcing. Així doncs, aparentment, a còpia del cas analitzat, la recerca de noves idees, el testeig de productes i serveis o la resolució de reptes s'hauria d'enfocar cap a micro tasques que no requereixen la col·laboració d'un gran nombre de participants (10-15 participants) i que tampoc exigirien una participació duradora en el temps o la necessitat de retribuir a la xarxa de participants.
