Seguint una tradició d'arrels medievals comuna a tota l'antiga Corona d'Aragó, nombrosos municipis valencians compten amb una sèrie de personatges al·legòrics i gegants que acostumen a desfilar i ballar durant els dies de festa. I és així que, amb motiu del centenari de la protecció del Castell-Palau d'Alaquàs, la corporació municipal ha impulsat la construcció de quatre figures de fusta i cartró que, amb un caràcter lúdic, representen i simbolitzen una bona part de la història i les tradicions locals.
D'aquesta manera, dies enrere varen ser presentats al públic els dos primers gegants d'Alaquàs, que, a diferència del que sol ser habitual, no evoquen personatges rics i poderosos -com ara nobles, reis i senyors feudals-, sinó individus humils i populars que encarnen «la història de les persones sense història». Així, la geganta Carmesina personifica una jove criada del segle XV, d'origen xipriota, que estava al servei de Jaume de Vilaragut, senyor d'Alaquàs des de 1449 i, possiblement, el cavaller en qui s'inspirà Joanot Martorell a l'hora d'escriure la famosa novel·la Tirant lo Blanch, símbol de la riquesa de la nostra llengua. El segon gegant és Sotil, un alfaquí del XVI, un treballador de la seda i un expert en la llei alcorànica que representa la cultura musulmana, i també la convivència: la lluita contra la intolerància.
En aquesta mateixa línia figurativa, pròximament arribarà Na Bessona, que simbolitzarà una vídua del segle XVII: les dones que mantenen les famílies i tenen cura de la manutenció, la salut i l'educació dels xiquets, sovint des de la marginalitat social. En conseqüència, representarà també la fortalesa i la pervivència del nostre poble en el temps. I, en darrer lloc, comptarem amb Lo Peiró, que era el cognom més habitual a Alaquàs durant el segle XVIII; i és per això que encarnarà tots els seus habitants, i en primer lloc els ollers i els llauradors.
Com resulta evident, l'elecció de la tipologia i el nom d'aquestes quatre figures no ha sigut, en absolut, arbitrària. Així, tal com explica Enric Juan, director de «Quaderns d'Investigació d'Alaquàs» i màxim ideòleg del projecte, una de les principals pretensions ha sigut aconseguir que els gegants es convertisquen en símbols culturals del municipi, per tal de facilitar-ne la identificació del veïnat. També, que simbolitzen valors, com ara la tolerància, la solidaritat i la llibertat de pensament i d'expressió; i que representaren els habitants des del segle XV al XVIII tot respectant la paritat de gènere.
En definitiva, és molt important, tal com subratlla Enric, que els gegants donen rellevància i visibilitat a la gent humil que ha viscut a Alaquàs al llarg del temps; i, per a aconseguir-ho, calia que prengueren el seu nom i identitat de persones pròpies de la història local.
Vertaderament, fa molt de goig contemplar aquests gegants i conéixer-ne el simbolisme. I per això cal felicitar els seus promotors, perquè es tracta d'un projecte engrescador i de gran càrrega històrica i pedagògica que, no en tinc cap dubte, durant els propers anys honorarà el nostre poble i farà les delícies del veïnat, sobretot dels més menuts.
