29 de marzo de 2019
29.03.2019
Opinió

Pagarà Paterna el deute d'Intu?

29.03.2019 | 18:24
Pagarà Paterna el deute d´Intu?

La multinacional britànica acumula més de 5.000 milions d'euros de deute i es planteja vendre els seus centres comercials a l'Estat espanyol. Malgrat això, Intu continua pressionant les nostres institucions per tal que li siga aprovat un projecte que ja li ha sigut tombat dos vegades. Quin interés pot tindre una empresa immersa en una profunda crisi en dur endavant un projecte que quasi segur que no podrà construir?

Allà pel 2011 aterrava a Paterna l'Empresa Eurofund, una multinacional britànica que pretenia construir sobre el paratge natural de les Moles el major centre comercial d'Europa. El projecte venia avalat per l'alcalde d'aleshores, el popular Lorenzo Agustí. Primer intentà implantar-se via PAI (la figura urbanística legal que havia propiciat la bombolla immobiliària i la posterior crisi). Però el PP autonòmic, sempre eficient a l'hora de detectar negocis d'enriquiment ràpid, va traure les ATE's. Una figura que pretenia, sota l'excusa de ser una inversió estratègica, agilitzar els tràmits per a la seua aprovació. L'empresa promotora de l'aleshores Puerto Mediterráneo es va acollir a la nova figura amb la intenció d'en pocs mesos encetar la destrucció del paratge i la construcció del centre comercial més gran d'Europa. Però el que se suposava que anava a ser una fórmula per a agilitzar els projectes urbanístics qualificats com a estratègics, va acabar sent un via crucis per a les empreses que s'hi acolliren. I, entre unes coses i altres, arribaren les eleccions de 2015 sense que s'haguera aprovat el projecte. En eixe moment, el canvi de govern a la generalitat propicià un canvi d'actitud respecte al projecte: es posa en dubte que siga una infraestructura "estratègica", ja que només parlem d'un centre comercial de grans dimensions; es posen en dubte els suposats llocs de treball que crearia (dades, de fet, només aportades per l'empresa sense cap estudi seriós darrere) i per contra si que es tenen en compte estudis fets per la Universitat de València que indiquen que per cada lloc de treball que es genera en una gran superfície es destrueixen dos en el comerç de proximitat. El canvi de govern en la Generalitat provoca un canvi, també, en el model econòmic que es volia impulsar. El nou model es basa en la compra en el comerç de proximitat per evitar els desplaçaments i les emissions de més CO2 (Puerto Mediterráneo preveia el desplaçament de 26 milions de vehicles privats a l'any per acudir al seu centre comercial). També es tenen en compte les infraestructures i la mobilitat dels veïns i veïnes de les poblacions properes (el barri de Lloma Llarga haguera quedat completament ofegat i s'hagueren agreujat els problemes que ja té d'evacuació la població) i la CV35, ja saturada, s'haguera convertit en la via més saturada de tot el país, impossibilitant el desplaçament de veïns i veïnes de tots els pobles als qual dona servei. Tot això sense comptar amb el perjudici mediambiental que generaria la destrucció d'un paratge natural que representa la riquesa del bosc mediterrani i la cimentació d'un barranc que a hores d'ara canalitza a la perfecció les aigües de les fortes pluges de la tardor.

I si tot això no era prou, ens arriba també la crisi dels grans centres comercials als Estats Units i a Europa, on s'estan tancant molts d'estos centres. Una crisi que ja comença a encendre les llums d'alarma a l'Estat espanyol, i més en concret a la comarca de l'Horta, una de les zones més saturades de centres comercials i considerada per la consultora econòmica Aguirre Y Newman con una mala zona en què invertir en este tipus de negoci. Fins ara, les grans superfícies comercials s'havien mantingut a base de fagocitar-se les unes a les altres: la més nova i més gran absorbia el nínxol de mercat de les altres, deixant pel camí cementeris de formigó i necessitant depredar més territori per a poder funcionar. Però, ara, ni això funciona. El grau de saturació és tal que no hi ha res que garantisca el funcionament, agreujant-se més la situació amb l'incipient mercat de venda per internet, vertader botxí dels centres comercials.

Amb esta conjuntura arribem al 2018 amb un projecte, Intu Mediterrani (hereu de l'anterior, Puerto Mediterráneo) encallat en les institucions que es resisteixen a donar-li el vist i plau, tot i les pressions que exercix la multinacional a través de la premsa; un poble, el de Paterna, que rebutja majoritàriament el macrocentre comercial i una crisi en la mateixa empresa Intu, que encara dificulta més la seua viabilitat.

De fet, recentment eixia publicat en un diari econòmic en què es feia referència a l'ingent deute que acumula la multinacional britànica i com esta havia posat a la venda els seus centres comercials a l'Estat espanyol per a poder fer front a eixe deute que amenaça l'empresa amb fer fallida.

Segons Expansión, després del fracàs de dos intents d'OPA sobre el conjunt d'Intu Properties l'any passat, l'empresa s'ha desplomat en Borsa i necessita vendre actius per desfer-se del deute que en estos moments es troba per damunt dels 5.000 milions d'euros. Pel que sembla, el Brexit ha generat incertesa i dificultat que l'empresa puga vendre centres comercials que té al Regne Unit a empreses que no siguen britàniques, així doncs s'ha decidit a desfer-se dels centres que té a l'Estat espanyol. En concret preveu desfer-se d'Intu Asturias, Xanadú (Madrid) i l'emblema de l'empresa: Puerto Venecia a Saragossa.

Però que passa amb els projectes que encara no s'han construït?
Molt senzill, Intu també té previst vendre'ls. De fet, també ha posat a la venda el projecte de Centre Comercial i d'Oci, ja aprovat, que tenia previst construir a Màlaga.

Aleshores que passarà a Paterna? Perquè lluny d'amollar la presa, la multinacional britànica no ha deixat de pressionar a través de la premsa i els jutjats a unes institucions que ja li han tombat el projecte dues vegades i que, a més, han inclòs els terrenys on pretenien construir-lo en el PORN del Parc Natural del Túria, amb un grau de protecció que impossibilita la seua construcció.

L'empresa que no compta amb quasi terrenys de la seua propietat en la zona de les Moles, si que té opcions de compra sobre un percentatge molt elevat de la superfície que anava a ocupar. Unes opcions de compra sobre uns terrenys rústics que, en cas d'aprovar-se el seu projecte, acabarien sent sòl comercial i variant substancialment el seu valor. I este sembla ser el negoci que espera fer Intu amb els terrenys del paratge natural de les Moles. Perquè en un moment en què l'empresa no passa per la seua millor situació, ja que es troba en fase de liquidació, la construcció d'Intu Mediterrani no és creïble. Tot fa pensar que, en tot cas, si s'aprovara el projecte de centre comercial, el posaria a la venda, tal i com ha fet amb el de Màlaga, per tal de reduir el seu deute.

Així doncs, a Paterna quedarien uns terrenys reclassificats i la pèrdua d'un paratge que forma part del bagatge històric i cultural del poble i que actualment utilitzen milers d'habitants de tota la comarca per a realitzar un tipus d'activitat que si que està en alça: running, bicicleta de muntanya, senderisme, etc.

Intu s'emportaria uns quants milions d'euros de benefici que li servirien per a pagar creditors sense haver posat una sola rajola del seu famós centre comercial més gran d'Europa. 


*Membre de la Coordinadora per la Protecció de les Moles

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook