Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

De pares a fills

Alguns regidors de la comarca han seguit els passos en la política dels seus pares progenitors com a representants municipals als ajuntaments

De pares a fills

L'admiració per la figura paterna fa que, en moltes ocasions, els fills seguisquen els passos dels seus pares, ja siga en la trajectòria professional o, com en aquest cas, en la política. En aquest sentit, la comarca de l'Horta registra casos de regidors, en actiu o ja retirats del panorama polític, que han mantingut la saga familiar a l'ajuntament. Javier Parra, edil d'Esquerra Unida de Paterna; Sento Beguer, exregidor del Bloc a Torrent; i Toni Monzó, exportaveu del PP a Alaquàs, en són alguns exemples.

A la casa de Ruidera (Ciudad Real) on va créixer Javier Parra es respirava política. Quan la democràcia feia els seus primers passos, el seu pare, Francisco Parra Chaparro, va convertir-se en el primer alcalde democràtic d'aquesta xicoteta pedania manxega. Va ostentar la vara d'alcalde durant huit anys, amb les sigles del Partit Comunista. La seua ideologia estava marcada. Al costat de qui, anys més tard, es convertiria en el seu sogre, es va enrolar en el V regiment per a combatre en la Guerra Civil pel bàndol republicà, conflicte pel qual va estar quatre anys en un camp de concentració a Àfrica.

«El meu pare va transformar aquell xicotet poble de 500 habitants. Va aconseguir que tingueren un metge, que s'asfaltaran els carrers i que tinguera les seues primeres infraestructures», relata el seu fill. Però l'any 87, la curiosa unió del PSOE amb el PP va desallotjar Parra Chaparro de l'alcaldia.

Va mantindre la seua acta com a regidor d'Argamasilla, responsabilitat que compaginava amb el seu treball com a tècnic agrícola a Tomelloso.

En 2002, Javier Parra, ja amb 25 anys, va afiliar-se al Partit Comunista i, a Madrid, per qüestions laborals, va impulsar un diari. Quan va tornar a Paterna, va reconstruir l'agrupació del PCE i, en 2011, es va convertir en el cap de cartell a l'alcaldia per EU. Ha aconseguit acta de regidor durant dos mandats i, el 26M, aspira a un tercer.

«Des de molt xicotet he tingut consciència política i era conscient del que passava. Veia el meu pare com treballava, que no parava i tot el que feia pel seu poble i per la seua gent», recorda. En aquest sentit, relata com, amb només sis anys, va acompanyar el seu pare i un grup de veïns en el tancament en un edifici públic de Tomelloso per a reclamar un metge per al poble. Aquella mobilització va tindre la recompensa de tindre un facultatiu.

Sento Beguer, exedil del Bloc i fill d'alcalde franquista

La ideologia no està renyida amb la política. Sento Beguer va ser regidor de l'Ajuntament de Torrent amb el Bloc durant tres mandats, del 2003 al 2015. Va ser el primer partit nacionalista a aconseguir representació municipal. El seu pare, Vicente Beguer Esteve, va ser el penúltim alcalde franquista del municipi (1970-1974). Recorda que a la seua casa no es parlava d'ideologia, però sí de com gestionar el poble. Així, destaca que el seu pare va tancar al trànsit l'avinguda els diumenges, va demanar la construcció de xamfrans en la zona de l'eixample i va construir el pont de Mas del Jutge.

Un besavi liberal que era alcalde en 1900 a Alaquàs

Alaquàs té un carrer dedicat a Benito Montalt martínez, alcalde pel Partit Liberal que va ostentar el càrrec, aproximadament, entre 1895 i 1900. El seu besnet, Toni Monzó, exportaveu i expresident del Partit Popular, conserva la vara d'alcalde de Benito Montalt com un tresor familiar. Monzó explica que el seu besavi va ser el responsable de posar "botadors" als carrers per a poder creuar en situació de pluja forta i també li conten en la família que va ser ell qui va portar l'electricitat a Alaquàs. «Socialment estava molt pendent dels més necessitats que passaven fam al poble», explica Monzó.

Compartir el artículo

stats