Aquest dies grisos i tristos de juny ens han recordat, en articles, remembrances i discursos, la trajectòria vital de la mestra i escriptora Carme Miquel, incansable lluitadora per una escola innovadora i renovadora en la llengua pròpia del País Valencià, tot animant, creant o impulsant nombroses entitats, plataformes i col·lectius al llarg de cinc dècades, les que corresponen a la transformació de la societat del nostra temps. Una figura necessària i transcendental, sense la qual no s'entén l'escola actual. Des d'ací volem subratllar el seu pas com a estel generós i il·luminador per la construcció de l'educació i la cultura de l'Horta Sud. Una comarca on va treballar i viure durant molts anys, arrelada a les institucions escolars, al patrimoni educatiu i al paisatge social del seu territori. Nascuda a la Nucia (la Marina Baixa), en 1944, es va i formar a l'Escola Normal Femenina de la ciutat de València.
El primer contacte amb la comarca es produeix en setembre de 1968 per tal prendre possessió d'una plaça de mestra al CP Lope de Vega de Torrent. És la segona destinació després de l'escola de Tavernes de la Valldigna, on havia creat una de les primeres publicacions freinetistes després de la Guerra Civil: Digna Vall, integrada per textos lliures plens de vida, tècnica que havia aprés i compartit amb els seus companys i companyes de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, el primer moviment de renovació pedagògica del nostre país.
L'estada en aquest centre de Torrent s'allargarà fins a 1974. Impartirà ací les seues primeres classes de valencià i experimentarà, ja amb més seguretat que a la Valldigna, la pedagogia Freinet a través de les tècniques del text lliure, la correspondència escolar, l'assemblea, el diari de classe i la impremta en l'escola, tot creant els quaderns freinetistes «La Barraqueta» (1969) i «Petit Indi» (1972), impresos amb un senzill limògraf.
Són anys actius, de forta agitació política, sindical i de difusió del valencià: els cursos de l'ICE de la Universitat, el naixement del STEPV, la creació del Moviment d'Escola Popular, les Escoles d'Estiu..., activitats on deixa la seua empremta en totes elles. Fins participar en la novíssima Conselleria d'Educació com a Cap de la Secció de Programacions i Estudis.
Després del seu pas per la conselleria torna, en 1986, al seu ofici de mestra a l'escola 9 d'Octubre d'Alcàsser, població on va viure i es va integrar. En aquest centre exercirà el càrrec de directora des de 1994 a 2002, jubilant-se dos anys més tard. Al 9 d'Octubre d'Alcàsser va crear «La timba de contes», donà vigor a la línia de valencià i recolzà també el naixement de l'Associació Dansarrels i La Colla Guirigall, a més d'implicar-se de forma solidària en la integració plena dels nouvinguts mitjançant el teatre i les situacions comunicatives.
Altra població de l'Horta Sud on Carme es va relacionar és Picassent. En l'Escola Comarcal es van educar les dues filles, Roser i Mireia, a més de participar amb plenitud en la seua comunitat educativa. Intervingué en la redacció del llibre Vint anys d'Escola Comarcal (1973-1993), un relat encoratjador de la història d'aquesta escola pionera en l'ensenyament del valencià.
Altra fita destacable va tindre lloc a Massanassa, on amb la complicitat de famílies i professorat va promoure, en 1984, el naixement de la Coordinadora pel Valencià, la CAPPEPV, que després, amb d'altres col·lectius comarcals, conformaria l'actual Federació Escola Valenciana, de la qual va ser presidenta entre 1990 i 1994.
Per aquestes realitzacions i accions de desenvolupament educatiu i cultural de la comarca va rebre a Xirivella, en 2002, l'homenatge i reconeixement del col·lectiu Guaix d'Escola Valenciana.
Són, per tant, més de trenta-cinc anys lligats a la nostra comarca de l'Horta Sud, on en paraules de Ferran Zurriaga, fundador amb ella de la Secció de Pedagogia de LRP, els treballs de Carme Miquel «travessaven coneixements diversos, sempre tractant de millorar, d'organitzar, de reivindicar forces i coneixements? i sempre en clau d'anar endavant, amb els moviments cívics de 'fer país'».
