Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Vicent Cardona, amb el cap i el cor

Vicent Cardona, amb el cap i el cor p. sena

Durant els anys 2000 i 2001, quan una part de la població d'Alaquàs es trobava immersa en la commemoració del seté centenari de la troballa de la Mare de Déu de l'Olivar, entre el veïnat d'aquest municipi de l'Horta va fer fortuna una metàfora que equiparava la parròquia objecte de celebració a un arbre d'esponerosa presència, profundes arrels i esplèndid brancatge (que, per cert, fou immortalitzat en un plafó ceràmic). Com passa amb determinades festivitats, l'efemèride permeté fer balanç i evidenciar les superbes dimensions que, en pocs anys, havia adquirit l'«Arbre de l'Olivar», integrat per múltiples i diferents col·lectius, entre els quals: una escola parroquial de dos edificis, un parell d'agrupaments d'educació juvenil, una confraria, una escolania, grups de litúrgia i de preparació al matrimoni, un full parroquial -»La Fulla de l'Olivar», que acaba de traure a la llum el núm. 677... I me'n deixe uns quants, de col·lectius.

¿Com era possible que una parròquia que a penes si comptava amb Catequesi, Juniors i Càritas haguera adquirit, en menys de dues dècades, aquells dinamisme i magnitud? Òbviament, l'Olivar no és Lourdes; la transformació i el creixement exponencial de la parròquia no es varen produir per generació espontània; i la clau de volta d'aquell canvi té nom i cognoms: Vicent Cardona i Puig, que el setembre de 1982 en va ser nomenat rector. I que, amb la seua capacitat de treball i de lideratge, es va lliurar, en cos i ànima i des del primer dia, a revitalitzar una parròquia que, en aquell ja llunyà any del «Naranjito», es trobava -i per diverses circumstàncies- gairebé somorta.

Tot açò ve a compte de les Noces d'Or de la seua ordenació sacerdotal, que Vicent acaba de celebrar a la parròquia de Sant Cristòfor Màrtir, de Picassent, el lloc on des de fa onze anys -a Alaquàs en passà vint-i-dos- exerceix el ministeri pastoral; i on també ha donat evidents mostres del seu tarannà i qualitats humana i espiritual: per exemple, amb la recuperació dels Cants de la Carxofa en honor de la Mare de Déu de la Vallivana i de la Sibil·la i amb el seu recolzament a la implantació de l'ensenyament en valencià al col·legi parroquial. I això sense comptar la intensa labor que, durant totes aquestes dècades, ha desenvolupat en l'àmbit supraparroquial, podríem dir, en espais com ara la revista Saó, el Centre de Preparació al Matrimoni i la Federació d'Escoltisme Valencià. I és que, ben mirat, ¿són suficients la capacitat d'acció i de direcció -és a dir, la intel·ligència- per a aixecar una obra de les dimensions i la fortalesa que Vicent ha edificat no sols a Alaquàs i a Picassent, sinó a tots els municipis i barris on ha treballat? No, evidentment. A més del cap, cal posar-hi també el cor, l'estima que ens ajuda a lliurar-nos plenament a una causa i a fer bé les coses. I el que potser és més important: que genera les complicitats i sinergies que permeten fer grup amb persones constructives i capaces de tirar avant els més diversos projectes. Així ho ha fet Vicent durant cinc dècades de servei en què, com «el Pi de Formentor» de Miquel Costa i Llobera, des de l'arrelament ha mostrat «de ses fulles l'eterna primavera». I ha ofert ombra abundant i fruits generosos a tots els qui s'hi han acostat. Per molts anys!

Compartir el artículo

stats