Eeste diumenge, mentre tocàvem el tabal i la dolçaina a la Cavalcada de la Infantessa, al carrer de Sant Vicent de València, ens hem vist envoltats per unes hordes cristianes canyisaristes espanyoles. Al crit de «reyes magos si» i «Espanya unida» ens han detingut la marxa, han ocupat el carrer i ens han refregat la bandera de la seua espanya al crit de «Espanya no se toca». Dic la seua bandera perquè es la bandera que imposaren els militars perjurs i colpistes quan enderrocaren el govern legítim de la República i tingueren la santa barra d'afusellar als legítims governants per auxili a la rebel·lió.
Després d'aguantar la refregadeta de la seua bandera i que intentaren pegar-li a un amic que els recriminava que m'havien llevat el barret, aparegueren tres policies. Nosaltres, il·lusos, pensàvem que havien vingut els nostres salvadors però no, venien a separar-nos. Separar-nos? Si nosaltres no ens ajuntem amb els violents i antidemocràtics. Si nosaltres no volem saber res d'estes persones i comportaments Si nosaltres estàvem tocant la dolçaina i tabal en un acte pacífic i autoritzat.
A l'any 1969, quan vaig començar el costum d'anar a la manifestació de l'1 de Maig a València manant «Paca la Culona», en paraules de Queipo del Llano, la policia ens unflava a porrades i corregudes, de les males, eh!
Quan el primer ajuntament democràtic de València participà a la processó de la Senyera, es varen produir més violència, insults i agressions.
Pensàvem i volíem que hi haguera democràcia però als militars, la policia i els jutges poques coses canviaren. Tejero, ajudat per no se sap qui, feu un colp d'estat. Al policia torturador, Willy el niño, el carreguaren de medalles (d'eixes que cobres un suplement en el sou). Dels jutges millor no parlar perquè, on anaren a parar tots els del Tribunal de Orden Público? 'Ellos aplicaban las leyes' encara que foren contra els drets humans més elementals. Com els nazis.
A les manifestacions del 25 d'Abril, tradicionalment, els escamots dels fatxes espanyols ixen a cascar als manifestants valencians i la policia 'impassible' l'alemán. L'any passat agafaren algun fatxa perquè estigueren a punt de matar a colps a uns manifestants i n'hi havien proves gràfiques.
En l'entreacte assessinen a Guillem Agulló. L'assassí ja està al carrer.
Tinc clar que els policies fan el que els manen els seus superiors. Però les amenaces que ens feien ahir les deien en castellà i davant d'ells. «Me he quedado con tu cara» o «ahora luego nos veremos». No se que dirà la Constitución Española d'estes coses.
Entenc com se sentia Mónica Oltra quan estos 'demòcrates constitucionalistes' es plantaven de nit a la porta de sa casa. Ara bé, pitjor s'ho passarien els moros valencians quan el patriarca Ribera els batejava a granerades 'velis nolis' o quan la Santa Inquisición matà en 1826 en Russafa al mestre Ripoll per promoure l'ensenyament laic a l'escola.
Tinc clar que no hi ha que contestar a estes provocacions. Els fatxes , com els militars colpistes, volen dur la política al terreny de la violència, es l'únic camí que tenen per imposar les seues idees. Per això, entraren en la nostra cavalcada pacífica; volien provocar, volien que ens posàrem a renyir amb ells i, en eixe moment, tenien la partida guanyada.
El comportament del «trifachito», Casado-Bonig, Arrimadas-Cantó i Vox es clarament guerra civilista. Qui no pensa com ells es un traïdor. «El gobierno de Sanchez es ilegítimo» i «Yo soy patriota y usted es anti-español». Mare de Déu!!!, amb perdó del ministre de Déu Cañizares. «Mans del que maten, brutes, mans fines que manen matar», com diu Raimon.
Tornarem a eixir a tocar el tabal encara que moleste al «trifachito», encara que moleste a les persones intolerants, a les persones violentes, als qui s'ofegaran un dia, ells solets, amb la paraula 'Espanya' travessada a la gola i als que pensen que solucionaran alguna cosa afusellant a tots els que no pensen com ells.
No renunciarem a fer ús de la nostra llibertat i a divertir-nos encara que estos anomenats 'espanyoles' es comporten com a terroristes.
