En aquest abrupte inici de primavera hem contemplat amb impotència com la pandèmia de l'anomenat Covid-19 ha sacsejat amb força els ciments de la nostra societat, i ha obligat a modificar els hàbits i costums vitals dels diferents segments socials, des dels més menuts fins als més grans. Amb tot, a qui més problemes ha comportat el confinament domiciliari ha sigut a les persones dependents i ancianes, que són considerades per les autoritats sanitàries com a població de risc.

Enmig de tantes dificultats i preocupacions, una bona part de la ciutadania ha aguditzat el seu enginy i la seua capacitat de solidaritat i ajuda per tal de buscar solucions a la situació de perill. I és així que, a diversos municipis de l'Horta, s'han creat xarxes de voluntariat destinades a atenuar les penes dels més dèbils. De fet, recentment hem pogut llegir en aquestes mateixes columnes que nombroses dones de la comarca han desenfundat les seues màquines de cosir, i han convertit les cases particulars en tallers ocasionals per a la confecció de protectors facials, de les anomenades mascaretes.

En aquest sentit, voldria destacar la iniciativa que, sota el títol de «Coronavirus amb cor», ha posat en marxa el col—lectiu Alaquàs Debat. Davant l'emergència del moment, aquesta entitat cívica, dedicada habitualment a fomentar la generació i l'intercanvi d'idees, ha aparcat per unes setmanes les seues preocupacions intel—lectuals i ha decidit passar a l'acció. D'aquesta manera, ha congregat al seu voltant una cinquantena de voluntaris i voluntàries decidits a auxiliar totes aquelles persones que, per diverses circumstàncies -per l'alt risc de contagi al qual estan sotmeses, posem per cas-, no poden eixir de casa a buscar productes de primera necessitat, com ara medicaments i comestibles.

Aquest sistema de voluntariat ciutadà, que es va engegar els primers dies del confinament i es coordina de manera telemàtica, ha obtingut una molt bona acollida per part del municipi. I és per això que l'Ajuntament d'Alaquàs -a través de la regidoria de Serveis Socials- ha sol—licitat l'ajuda dels voluntaris perquè complementen la seua acció a través d'una assistència telefònica que pretén aconseguir que determinades persones que passen moltes hores en solitud, o que simplement tenen la necessitat de conversar, puguen sentir-se una miqueta més acompanyades.

Sovint, les crisis -siga quina siga la seua naturalesa: política, econòmica, sanitària...- es converteixen en oportunitats de creixement i millora, tant personal com col—lectiva. I una de les coses que ha aconseguit el Covid-19 és mobilitzar les persones de gran cor que tenim al nostre voltant, a tocar de casa. Un nombrós grup de voluntaris i voluntàries que aquests dies estan deixant la seua petjada amatent i benigna a múltiples llars. I que, juntament amb els membres de Càritas i altres associacions que durant tot l'any es dediquen a ajudar els més necessitats, permeten concloure -tal com escrigueren en 1897 els excursionistes de Lo Rat Penat- que el més interessant i atractiu d'Alaquàs no és ni el Castell-Palau, ni els temples parroquials, ni cap dels elements artístics i arquitectònics que alberga la població. El més valuós d'aquest municipi de l'Horta són l'estima i l'amabilitat que desprenen els seus habitants.