Atotes les entitats i partits se'ls en plena la boca amb l'eslògan «Defensem l'horta». Grans al·locucions, sí. En tots els programes electorals es fan declaracions d'intencions, a vegades, contradient altres parts del mateix programa amb el qual es comprometen amb la societat.

A l'Horta Sud sabem ben bé com, la ciutadania, guaitant el desenvolupament urbanístic i infraestructures realitzades, manifesta que «temps passat, temps envejat». Podem vore molts PAI tipus Nou Mil·leni i semblants, menjar-se espais agrícoles urbanitzant amb rajoles (que beneficien uns pocs) quan tenim nombrosos habitatges buits (sobretot als nuclis més antics) i solars abandonats des de temps immemorials que podrien absorbir una part important de la demanda dels vilatans.

Podem vore línies d'AVE construïdes segmentant el territori sense respectar el paratge per on es desenvolupa, quan hi havia, hi ha, alternatives (llançadores des de l'aeroport) aprofitant vies existents. Fins i tot infraestructures paralitzades i deteriorant-se sense ús, cas del vial d'Alacant - València.

Podem vore el desenvolupament i desdoblament de vies automobilístiques (A3, V-30) quan tots els experts indiquen que les mercaderies i les persones, en un futur mitjà, han de desenvolupar mitjans i vies de transport alternatives, i no sols per economia, que també, sinó per salut pròpia, personal, de la comarca i de la civilització.

El projectat desviament del barranc de Xiva/Torrent a l'altura de Xirivella cap al llit nou, matant l'horta més rica del terme d'eixe municipi és un exemple més, en vegada d'orientar les aigües en origen i preservar l'ecosistema del llit actual que dona vida a l'Albufera.

El projectat tramvia orbital que, tot i que s'ha acoblat un poc (després de les primeres queixes) a infraestructures existents, encara podria ser molt més respectuós amb la riquesa del nostre preuat patrimoni agrícola i paisatgístic. El creixement injustificat de polígons, quan els existents presenten una ocupació real de sòl amb % baixos.

Podem parlar dels distints tipus de contaminació que infringim a eixe bé; com són els abocadors incontrolats en terra de no ningú, la contaminació visual, el poc respecte de les infraestructures que fiten amb l'horta o estan inserides en ella, amb colors que trenquen l'harmonia (heu vist la paret del frontó de Picanya amb els colors, visibles de centenars de metres i al bell mig de l'horta?) i que semblen una taca en un vestit de combregant. La contaminació lumínica (subestació elèctrica Alaquàs) que afecta l'ecosistema del seu voltant. I així podríem continuar posant exemples pràctics del però que acompanya a la defensa de l'horta. I com heu llegit, hi ha alternatives.

Cal créixer per avançar? Sembla que molts muníceps creuen que tindre 12 mil habitants és millor que 8 mil. Pa per a hui i fam per a demà. La qualitat de vida (què si no és més important?) no depén de la mida, es mesura amb altres paràmetres que res tenen a veure de si som més i més grans i, eixos paràmetres, s'aconsegueixen en el nostre espai vital eliminant els peròs.

En aquesta època de pandèmia (i ens vindran d'altres, segur) s'ha posat de manifest com és de vital l'horta per garantir el subministrament bàsic de les persones.

L'horta ens dona aliments, ens regala vida, ens fa fruir dels nostres sentits, és art, és cultura, és patrimoni, és història, no hi ha però que valga si volem tindre futur.