en temps de COVID res no és fàcil o això pareix. Cal dir-ho, ens enfrontem a un inici de curs complicat per a tota la comunitat educativa, per a tots els agents implicats i, per descomptat, també per les administracions públiques, per a les conselleries i per als ajuntaments. Tots tenim la nostra part de compromís i responsabilitat en un objectiu comú: garantir l'assistència a classe i la seguretat, sabent que res no és segur al 100% amb la Covid entre nosaltres..
L'esforç ha sigut titànic i ho serà, dels professionals, però també de pares i mares que no han acabat d'ensenyar-se a ensenyar. Ho han fet durant el confinament i ho continuaran fent, la figura de mestre s'ha barrejat amb la de la responsabilitat de pare i mare en un continu aprenentatge de continguts, plataformes d'accés a la informació per poder adaptar-se a la nova situació que es va crear de l'escola a casa fa uns mesos. Una nova realitat que ha posat de manifest l'evidència de la bretxa social existent al sistema educatiu, clarament visible en l'escletxa digital. Sempre ho diem, l'educació no és una despesa, és una inversió, però encara no ho tenim assumit i hem de creure-ho de veritat.
Els professionals, i també els que tenim responsabilitats en l'àmbit educatiu, tenim una tasca fonamental per a garantir una tornada segura als centres educatius. Durant estos mesos d'estiu, claustres i direccions de centre han estat treballant en els seus plans d'organització de centre. Als ajuntaments hem treballat en els plans de contingència i neteja, que incrementen necessàriament la despesa , com ara l'Ajuntament de Xirivella, que n'augmenta el pressupost en un 32% més. També en generar entorns segurs a l'entrada i eixida de l'escola, així hem desenvolupat un pla d'accessos segurs, senyalitzant la circulació de l'alumnat i les famílies i generant llocs més amplis per evitar aglomeracions i poder mantindre la distància física.
I al centre de tot: l'alumnat i la seua presència al centre. Les escoles són llocs de socialització i creixement personal; per tant, es fa més que necessària la presencialitat a les escoles, sense ella no pot haver-hi mai equitat ni inclusió. Un ordinador, una tauleta tàctil... ajuden a l'aprenentatge, però no eduquen. Sense presencialitat no es pot garantir la igualtat d'oportunitats. L'escola és insubstituïble, deia estos dies la ministra Celaá. Hem de conviure amb la Covid igual que ho fem als parcs, als bars, als centres comercials? i també ho hem de fer a les escoles, obertes sense excepció per a tots i per a totes.
Els deures estan fets, tinguem una actitud positiva i tot anirà bé a l'escola en temps de Covid. Feliç inici de curs!
