En una societat cohesionada, les persones han interioritzat el context que representa i en són reconegudes com a part amb plenitud de drets, obligacions i oportunitats. Quan persones nouvingudes s’incorporen a una societat, hi troben una definició prèvia del viure compartit i els pot costar dur avant els seus projectes vitals. Segons les dades oficials, això suposa un repte per a la cohesió social a l’Horta Sud, amb diferents línies.
Una primera línia és la diversificació etnonacional. Un 11,3% de la població comarcal ha nascut fora d’Espanya, un 1,6% més que fa cinc anys. Ha crescut sobretot en localitats grans, dinàmiques econòmicament i urbanística i ubicades en eixos de comunicació amb València. Hi ha dispersió de perfils, amb major presència de persones nascudes a Amèrica del Sud (12,8%), a la UE26 (12,6%) i, específicament, a Colòmbia (10,6%) i a Marroc (9,8%). En els darrers cinc anys, s’han incrementat les persones de Colòmbia (31%) i, encara que són poques, les d’origen paquistanès (39,9%) i senegalès (19,1%) i les persones de Veneçuela que són més del doble (3702) que fa cinc anys. Aquest aspecte representa un repte quant a la construcció identitària de la comarca.
Una segona línia té a veure amb l’estructura d’edat i sexe. L’índex d’envelliment és de 62,7 persones de 64 anys per cada 100 de menys de 15 en la població nascuda a l’estranger i de 96’2% per la nascuda a Espanya; és més gran entre les nascudes a Marroc (96%) i menys entre les d’Amèrica del Sud (73%) i les de UE (71%). Col·lectius d’increment recent com els de Veneçuela, Senegal i Pakistan són més joves. La taxa de dependència és, en la població nascuda a l’estranger, de només 13 persones de menys de 14 i més de 65 anys, per cada 100 que en tenen entre 14 i 65. L’índex de masculinitat és de 98,1 homes per cada 100 dones en la població nascuda a l’estranger i és major en persones originàries de Marroc (126,1), Àfrica en general (138,6) i Pakistan (281,2) i menor en les de Colòmbia (74,7) i Amèrica del Sud en conjunt (80,7). Per tant, la immigració de l’estranger rejoveneix la comarca (amb més homes que dones excepte en persones procedents d’Amèrica Llatina) i al mateix temps suposa una aportació per respondre al repte de l’atenció a persones majors d’origen espanyol.
Una tercera línia és la laboral. L’índex d’estructura de població potencialment activa és molt alt (95,9%) en persones d’origen estranger i especialment elevat en col·lectius de més recent increment com els de Senegal (102%), Pakistan (173,5%) i Colòmbia (107,7%). Segons el cens de 2011, més població d’origen estranger (26,02%) que d’origen espanyol (10,52%) treballava en ocupacions elementals, dada especialment alta en població d’Àfrica (38,83%). Només el 52,26,2% de les persones d’origen estranger tenien treball fix i el 32,13% eventual. A l’Horta Sud predominava l’ocupació en el sector serveis (71,93%), però la dedicació al sector primari (7,47%) era major en la població nascuda a l’estranger que en la nascuda a Espanya (1,87%) i comparativament molt gran (30,44%) en les persones d’origen africà.
Si es combinen les dades anuals d’afiliació a la Seguretat Social i les de l’Enquesta de Població Activa del conjunt de la província, es pot estimar que un 35,5% de la població estrangera podria estar treballant de forma irregular, una xifra un poc més alta per a les dones (37,5%) i major que la registrada al conjunt de la Comunitat (25,9%). Segons el cens, l’atur era major (30,77%) entre les persones de l’estranger que entre les d’Espanya (17,6%), tot i que tenien un major nivell d’estudis mitjà (2,89 per 2,73). La població d’origen africà tenia més atur (43,4%) i menor nivell d’estudis (2,29).
Segons el cens, l’atur era major en dones d’origen estranger (33,8%), que en homes (28,1%). Un 48,6% de les dones nascudes a l’Àfrica estaven aturades. Tant les dones de l’estranger com les d’Espanya es dedicaven als serveis, més que els homes, una dedicació xicoteta en homes d’Àfrica (32,12%). El 37,43% d’aquets darrers es dedicaven al sector primari. És significatiu que les dones tenien major nivell mitjà d’estudis en tots els col·lectius d’origen forà, excepte en el d’Àsia.
En la línia del treball, doncs, el repte és generar una ocupació estable i de qualitat, en un context amb important pes de les ocupacions elementals, sobretot en el sectors serveis i, en menor mesura, primari, i amb certa incidència del treball irregular. És un desafiament especialment complicat per a les dones i, en general, per a les persones d’origen africà. Un bon punt de partida és el considerable nivell formatiu de les persones d’origen estranger.
Una quarta línia a considerar és la residència. Segons el cens, un 66,6% de persones d’origen estranger vivien en família nuclear i el 12,25% ho feia en família extensa. Hi havia més persones d’origen espanyol vivint soles (9,12%), que d’origen estranger (3,99%). El 43,72% dels qui eren originaris de l’estranger residien en habitatges de propietat amb pagaments pendents i el 45,4%, en lloguer. En canvi, el 34% de la població nascuda a Espanya residia en habitatges en propietat sense pagament pendent i només el 9,79% ho feien en habitatges llogats. El repte rau en potenciar habitatges en lloguer per a una població predominantment familiar.
La igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats i el treball digne són reptes d’una societat diversa com la de l’Horta Sud i es troben entre els ODS proposats per l’ONU. L’augment d’habitatges en lloguer, la potenciació de la formació i el suport al desenvolupament d’iniciatives empresarials, amb especial incidència en el cas de les dones, s’han de combinar amb iniciatives per la igualtat de gènere i la no discriminació per raó d’origen ètnic. La situació exigeix esforços, en particular en l’escenari de pandèmia i les conseqüències que en poden derivar.
