L’any que hauríem volgut deixar

E stà a punt de complir-se un any des que el govern de l’Estat decretà les primeres mesures contra la covid-19. Dies abans que es declarés l’Estat d‘Alerta, res no feia presagiar que les nostres vides s’anaven a vore interrompudes d’una manera tan salvatge. Els valencians enfilàvem el temps de falles, el bon oratge s’imposava a poc a poc, i el virus xinés no semblava una amenaça important.

Només les persones molt velles van patir la Guerra Civil i la fam de la postguerra, i també s’havia esvaït, per llunyà, el record atziac d’altres grans moments de pànic de la humanitat, als anys 60 i 70. Des de llavors, hem estat ja diverses les generacions que ens hem criat en la confiança d’un horitzó, potser incert, però en absolut preocupant.

Les primeres mesures per combatre la pandèmia es van precipitar ràpidament i ens van sorprendre per la seua contundència. Institucions que ens eren estranyes, com el toc de queda i el confinament a les cases, ens remetien a un escenari quasi apocalíptic, o més aviat, a una d’aquestes ficcions distòpiques per a la televisió, tan populars.

En el pitjor del confinament, els alcaldes ens hem enfrontat a moments molt durs. Especialment per la soledat en la presa de decisions, fer per transmetre un missatge tranquil·litzador i esperançat, fer front a l’angoixa de la gent que buscava respostes en nosaltres, que som el principal referent municipal. Hem viscut moments inèdits, de profunda incertesa i hem hagut de ser capaços d’assegurar a la ciutadania, que dins del caos hi havia un ordre i un control. Estar a prop de les persones, fins i tot no estant.

Els alcaldes i la resta de l’organització municipal, hem estat en la primera línia de lluita contra la pandèmia, al mateix temps que hem mantingut els serveis, els projectes i les inversions. La pandèmia passarà algun dia i la necessitat d’infraestructures i la millora dels serveis no es pot frenar. Ens hem adaptat per donar resposta als reptes sobrevinguts per la covid-19, amb un increment de les ajudes de serveis socials i amb partides específiques per a ajudar a negocis i autònoms, tot mantenint el ritme inversor en infraestructures que necessitem.

La pandèmia ha canviat les nostres prioritats a curt termini, i probablement influirà en els nostres comportaments a futur, però l’horitzó dels grans projectes i de les il·lusions continua guiant els nostres passos.