Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Investigació

Francesc Guillem Medina, un músic prodigiós

Francesc Guillem

L’any passat es varen complir cent anys del naixement de l’alaquaser Francesc Guillem Medina (1920-1938), que, de ben xiquet, inicià una brillant carrera com a pianista que permeté, als qui l’envoltaven, pronosticar que seria un músic prodigiós. Com així fou. Però, lamentablement, els seus dots artístics es varen veure truncats de manera prematura, quan tot just començaven a donar els seus millors fruits, ja que va ser sorprés per la parca pocs mesos després de complir els 18 anys.

Guillem Medina, que en el moment de morir ocupava el càrrec d’organista de la parròquia de l’Assumpció d’Alaquàs, era fill de Francesc Guillem Alòs i Assumpció Medina Besó, de la popularment coneguda com a «Casa Redona» –en l’actualitat desapareguda–, un dels habitatges més imponents que, a principis del segle XX, tenia aquest municipi de l’Horta. Concretament, estava situat en el núm. 10 del carrer Major, entre la plaça de la Constitució i el carreró de Sant Miquel; i, segons que afirmà Josep Esteve Forriol, era anomenada així «porque la puerta por arriba terminaba en forma de semicircunferencia».

Fou allí, precisament, en la seua pròpia llar on el jove Francesc estudiava piano i rebia lliçons musicals de part de Francesc Campos Cosme, comerciant i compositor que aleshores exercia com a organista parroquial i que esdevingué el seu mestre. D’aquesta manera, sabem que en 1928, quan tenia 8 anys, Guillem Medina cantà la Carxofa a la Mare de Déu de l’Olivar, segurament instigat pel seu mentor. Ho explicava la premsa de l’època en els següents termes: «Hubo disparo de morteretes y tracas, pasacalles y serenatas por las excelentes bandas de la localidad, procesión muy concurrida, llamando la atención la conducción del anda de la Virgen sobre un auto, acondicionado de tal manera que resultó admirable el procedimiento. En el festejo “la carchofa” cantó con gusto y sentimiento el niño Francisco Guillem, hijo de este pueblo, a cuya apreciable familia felicitamos de corazón». Al respecte, convé remarcar que, amb tota probabilitat, degué entonar la versió de la Carxofa a la Patrona que deu anys abans, en 1918, havia composat el propi Campos Cosme i que el setembre passat recuperà Quaderns d’Investigació d’Alaquàs.

Finalment, cal assenyalar que, amb posterioritat a la defunció de Campos Cosme, esdevinguda el 10 d’octubre de 1930 –quan tenia 49 anys–, Francesc Guillem es convertí en el nou organista parroquial. També, que devia tindre inquietuds polítiques, ja que en 1933 –amb només 13 anys– figurava com a membre de la junta directiva local de la joventut del partit Dreta Regional Valenciana, aleshores presidida per Francesc Llàcer Alfonso. I, finalment i per dissort, que morí al municipi de Linares, a la província de Jaen, el 24 de setembre 1938, en plena Guerra Civil i com a conseqüència d’una malaltia.

Fou així com, en tan sols huit anys de diferència, el municipi d’Alaquàs va perdre dos virtuosos instrumentistes que, malgrat la seua curta trajectòria, marcaren la música local durant el primer terç de segle XX.

Compartir el artículo

stats