Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Investigació

El morisc que portà la seua música a Alaquàs

Dansa morisca del Segle XVI. Christoph Weiditz.

Investigar sempre és apassionant, però donar a conéixer les troballes és a més molt generós i gratificant. I això és el que ve fent en els darrers anys, David Gómez Zambrano; professor de música, músic de la Banda, i directiu de la Unió Musical d’Alaquàs. Gràcies a ell hem recuperat una part molt important de la història de les bandes que al llarg del temps donaren cos a l’actual. No sols esdeveniments importants, sinó que també ha tret a la llum un fum de persones fins ara desconegudes que des de la seua afició a la música ho varen fer possible.

El proppassat 15 de febrer feu 175 anys que va aparéixer la primera notícia documentada fins ara d’una banda en Alaquàs. En aquest ventall de gent que formà part de les distintes bandes al nostre poble, hi havia de tots els oficis. Primer només homes, i després també dones, que després de guanyar-se la vida amb la seua feina, o estudiant, dedicaven i dediquen moltes hores de la seua vida a fer música.

Açò que és una particularitat de tantes i tantes bandes i societats musicals de la nostra terra, no ve de nou. No pareix que siga una característica dels últims segles. Guanyar-se la vida sols de la música sempre ha sigut molt difícil.

Però en l’últim terç del segle XVI, època de la qual parlem hui, les agrupacions musicals eren ben distintes. Amateurs o professionals, eren grups menuts on els instruments de corda o vent acompanyaven les veus en celebracions religioses o danses de nobles i plebeus.

El dia de Tots Sants de l’any 1577, es va produir una compravenda en Alaquàs que ens aporta una informació a parer meu molt important. Aleshores, el senyoriu estava en mans de Gaspar Aguilar, l’hereu de Jaume Garcia d’Aguilar i Amalric, qui va ser el promotor de les obres dels monuments més importants d’Alaquàs, el Castell Palau, l’Església de l’Assumpció, i el Monestir de l’Olivar.

Document de compra venda de la casa a Gaspar Roig. Arxiu Col·legi Corpus Christi.

En aquest context, on els veïns d’Alaquàs ja feia més de 40 anys que convivien amb aquests grans edificis, Gaspar Gamí, i la seua esposa Jerònima Turqueta, junt amb els fills del primer matrimoni d’aquesta, van vendre una casa que tenien al carrer de la Séquia ─(actual Pare Guillem─), al costat del Portal de la Moreria. Aquests moriscos vivien a Benifairó i per aixó venien l’emfiteusi de la seua vivenda. Aquesta confrontava amb la de Francesc Aguilar, cosí de Gaspar, i amb la dels hereus de Dionís Santmartí, oller. Com acaben de comprovar les cases del nucli de la minoria morisca ja estaven en mans de la majoria cristiana. Encara que en el cas del qual parlem no va ser així: es quedava en mans morisques.

Sí, el comprador era Gaspar Roig, un morisc, llaurador d’Alaquàs, que a més era músic. En una manifestació d’orgull així ho va fer constar en el document: «agricole et musico dicti loci de Alaquas». La seua pertinença a la minoria morisca ens consta per altre document; un Consell General celebrat en la porta del Castell, on figura en la relació dels «cristians nous».

Relacions de cristians vells. Arxiu Protocols Col·legi Corpus Christi.

Quin instrument tocava aquest avantpassat nostre? No ho sabem. Potser una viola de mà, una flauta, una trompeta... El que sí podem deduir, és que un llaurador que havia de treballar de sol a sol, satisfaria la seua afició musical al poble deixant volar les notes pels seus carrers, o tocant per al senyor, o en l’Església, o en l’Olivar, o amenitzant les festes de la seua comunitat.

Una persona doncs que, com les que ara formen part de la nostra band en la Unió Musical d’Alaquàs, dedicava hores a la música a costa de la família o d’altres quefers o passatemps. Que formava part de la minoria morisca que anys després va ser expulsada, despullant carrers i places del nostre poble de les notes del seu instrument.

La monòtona lectura de milers de pàgines de llibres de protocols, de tant en tant, ens aporten joies com aquesta.

Cent setanta-cinc anys de banda, i quatre-cents quaranta-quatre d’un llaurador morisc que és el primer músic d’Alaquàs documentat fins ara! Quasi res porta el diari!!

Compartir el artículo

stats