Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Enric Cervera: l’esperit social de Picassent

Cervera va ser el precursor d’un model d’església valenciana del poble i per al poble

Inauguració del Complex Parroquial «La Miraculosa» en 1978. A la dreta, Enric Cervera durant un acte a Picassent. | JAUME SERRA/A.P.

Inauguració del Complex Parroquial «La Miraculosa» en 1978. A la dreta, Enric Cervera durant un acte a Picassent. | JAUME SERRA/A.P.

Pot ser el destí d’Enric era Picassent. Natural de Villar del Arzobispo, va arribar amb només 28 anys per desenvolupar el seu ministeri sacerdotal en este poble de l’Horta Sud. Casualitats de la vida o no, les seues arrels familiars apunten a una avantpassada seua del 1750, qui ja era natural i veïna de Picassent.

Membres del primer cor parroquial de «La Mirculosa». | JAUME SERRA

A Enric resulta difícil no reconèixer-lo en moltes fotos. Una instantània del dia de la seua pressa de possessió, el 22 de desembre de 1968, el retrata d’una manera característica: unes ulleres singulars i una barba rogenca, les quals l’acompanyaren durant anys. Feia pocs dies que havia deixat diverses aldees de Requena per fundar la comunitat parroquial de «La Miraculosa», enclavada en un barri humil i treballador i on a poc a poc arribaven moltes famílies procedents d’Albacete, Ciudad Real, Jaén i Conca, d’entre altres indrets, per buscar treball.

Enric Cervera: l’esperit social de Picassent

Atenció a persones desafavorides

Un assecador de tabac enclavat a les conegudes «Figueretes de Curreta», junt al Mercat municipal, prompte es convertiria en l’escenari de l’atenció social en majúscules a Picassent: la parròquia de «La Miraculosa» on ha desenvolupat la seua vertadera vocació cap a les persones més desafavorides.

La construcció del nou temple parroquial va ser un projecte ambiciós, on el jove rector no només volia alçar una església per lloar a Déu sinó també una casa per atendre les necessitats socials del poble. I això era la seua gran prioritat.

Es va fundar així una parròquia moderna i capdavantera en molts aspectes. I la novetat va despertar molta curiositat i interès al poble. També hi havia qui ho mirava de reüll, però mentrestant, Enric anava fent camí amb aires post consiliaris, amb celebracions litúrgiques en valencià, acompanyades de música en directe i cants amb les veus d’un cor de gent jove, amb guitarres i percussió.

Aquell complex parroquial es va convertir no només en la casa de Déu sinó també, en la primera llar de jubilats del poble; en la seu de Càrites parroquial; allí va nàixer també la primera guarderia infantil per a mares treballadores; el saló d’actes multiusos acollia també, dissabtes i diumenges, el conegut «Cine de Don Enrique»; l’art escènic també va ocupar l’escenari del recinte, amb la representació de l’obra de la passió de Crist i, fins i tot, els musicals Jesucrist Superstar i Godspell.

Projectes socials

Els records se’n van també a la celebració d’activitats lúdiques diverses; exposicions; cursos de formació, l’organització de les Festes a través de la Confraria de la Verge de la Medalla Miraculosa; la creació del grup estudi i pregària... Com a gran aficionat a l’esport, Enric va iniciar, quan encara no hi havia escoles esportives al poble, l’organització de partits de futbol. A més, el seu pas per l’Institut del poble i les seues ensenyances com a mestre de religió, arribaren també a moltes generacions d’estudiants picassentins.

Potser la peça clau del seu ministeri hagen sigut els campaments d’estiu destinats majoritàriament a xiquets i xiquetes sense recursos. La fundació del Grup Jovenívol l’any 1973 va engegar la realització de 46 edicions per bona part de la geografia espanyola.

El seu tarannà humà el va fer mereixedor del títol de Fill Adoptiu de Picassent l’any 2004 per part de l’Ajuntament de Picassent.

Precursor d’un model d’església valenciana del poble i per al poble, la sinergia formada per Enric, Miraculosa i Picassent ha sigut la pedra angular de l’atenció social cap a les persones més necessitades. En les seues paraules mai ha faltat l’agraïment a totes les persones col·laboradores que l’han ajudat a fer possible el seu menester. Però les gràcies són per a vostè, Enric. I Picassent li ho agrairà hui i sempre!

Compartir el artículo

stats