La Festa de Sant Roc a Picassent ha sigut un exemple de la manifestació de la cultura popular a través de la festa de carrer. Era també una manera d’enfortir la convivència i la familiaritat entre el veïnat del poble. No estava mai de sobra. Com tampoc ho estaria hui, en estos temps que corren.
Una fornícula resguarda la imatge de Sant Roc a Picassent al carrer que té dedicat al casc històric compartint façana entre els números 21 i 23. Al lloc, un taulellet mostra una llegenda on encara pot llegir-se, «San Roque se ha costeado a expensas de los moradores de la calle en este año de 1806». I és que, Sant Roc, ha sigut i és venerat a Picassent des de temps passats.
Al Sant se li atribueixen molts peregrinatges, sempre acompanyat d’un gos, element característic de la seua iconografia. Advocat contra la pesta i les malalties contagioses, el seu culte està molt estès per tota la Comunitat Valenciana i no hi ha poble valencià que no li haja dedicat un carrer.
La festa popular d’este carrer es remunta als anys 80 i 90 del segle XX. Allí, una assemblea veïnal, va decidir conformar en aquell moment una Comissió de Festes per impulsar la festa al sant francès.
La primera manifestació festiva arrancava amb la novena, on dies abans, la xicalla recorria el carrer d’un extrem a altre fent sonar una campaneta i cridant el veïnat perquè la «noveneta a Sant Roquet» estava a punt de començar. Allí, als peus de la imatge, Don Jesús el vicari, s’encarregava cada vesprada de resar el rosari amb totes les dones del carrer. Del silenci i l’oració es passava al caràcter més civil de la festa, en els dies previs també, amb sopars a la fresca, rifes, verbenes, cucanyes per als menuts i menudes, bous al carrer, excursions i viatges a Penyíscola, Santa Pola, Benidorm, Alcossebre i d’altres paratges del nostre territori.
Arribada la Festa gran, el 16 d’agost començava de bon matí amb una despertà per tot el carrer. Els trons de bac anunciaven el dia gran mentre en un moment del recorregut el veïnat s’aplegava sota la imatge del sant per fer-li homenatge i reverència. Tot seguit, s’arribava fins la fornícula per baixar l’escultura i portar-la fins a la casa que havia sigut agraciada amb el sorteig que d’entre tots els números del carrer una mà innocent havia tret d’una bossa plena de paperets
Després d’esmorzar, era el moment d’eixir al camp per portar murta i altres plantes aromàtiques i conformar un mantell per tot l’asfalt. L’aroma del carrer s’entremesclava amb les alfàbegues també presents a les voreres en la vespra, festivitat de la Mare de Déu d’Agost.
Per la vesprada, el tabal i la dolçaina i tota la comitiva acudia a la casa agraciada per recollir les andes i traslladar la imatge als muscles dels xiquets i les xiquetes del carrer fins a l’església de Sant Cristòfor Màrtir. Entre vítols i aplaudiments, Sant Roc passejava també pels carrers de la contornà, fent extensiva la popularitat amb el vítol «Visca Sant Roc, i el gos!». Els focs d’artifici completaven així un passacarrer i una celebració molt emotiva en el cor de l’estiu a Picassent.
