Durant l’estiu de 1962 un grup de jóvens d’Alaquàs (vinculats en la seua major part a la Joventut Agrícola i Rural Catòlica (JARC), un dels moviments especialitzats d’Acció Catòlica) impulsà la que, probablement, siga la publicació seriada més antiga de la història periodística d’aquest municipi, si deixem de banda els programes de festes. I també, un dels mitjans de comunicació més desconeguts de tota la comarca de l’Horta. Es tracta de La Voz de la Juventud, que se subtitulava «Revista de la Juventud de Alacuás», i que, entre el 15 de setembre de 1962 i el 4 de maig de 1963 i amb una periodicitat trisetmanal, edità un total de 12 números.
D’aquesta manera, resulta ben interessant comprovar com entre els seus promotors figuraven jóvens que, posteriorment, varen excel·lir en el món laboral, empresarial i polític. De fet, el màxim responsable de la publicació era Josep M. Soriano Bessó, que amb el temps esdevindria el primer director general de l’entitat de crèdit cooperatiu Caixa Popular. Així mateix, també formaven part del col·lectiu persones com ara: Lluís Valero Lahuerta, un dels fundadors del supermercat Consum; Vicent Ferrer Guzman, iniciador de la cooperativa Tadel; Miguel Garcia Bessó, que en 1967 creà una de les impremtes punteres de la comarca; Ramon Alós Barberà, director de l’institut d’ensenyament secundari «Lluís Vives» de València; Ramon Portalés Palop, empresari i regidor de l’Ajuntament d’Alaquàs durant la primera legislatura democràtica; Juan José Garcia Campos, que ho fou de l’Ajuntament de Torrent; i encara d’altres molts noms que, si n’esteu interessats/des, trobareu referenciats en l’estudi que acaba de veure la llum al volum de «Quaderns d’Investigació d’Alaquàs», corresponent a 2021.
D’una altra banda, la lectura de la col·lecció de La Voz de la Juventud permet una aproximació molt detallada a com era la vida a Alaquàs a principis de la dècada dels anys 60.
En procés de canvi
Així, observem que es tractava d’un municipi que, com la resta de poblacions de l’Horta, es trobava immers en un intens procés de canvi. Que començava a deixar enrere un passat que el lligava de manera quasi exclusiva al conreu de la terra i s’obria als primers signes de tecnificació i especialització industrials. I que mirava de respondre, de la millor manera possible, als nombrosos reptes i les profundes transformacions socials i urbanes que comportaren els primers anys del «desarrollismo», com per exemple la integració de les grans onades migratòries.
En aquest sentit, cal recordar que en tan sols una dècada, des de 1950 fins a 1960, Alaquàs duplicà la seua població: passà de 4.000 a 8.000 habitants. I les il·lusions, els problemes i els afanys que aquesta revolució demogràfica provocà entre la joventut de l’època quedaren reflectides en les pàgines de La Voz de la Juventud.
Vista la destacada trajectòria cívica i professional que, amb el pas del temps, desenvoluparen la majoria d’aquells fadrins i fadrines de principis dels 60 amb preocupacions i desitjos de superació, resulta evident que, enmig d’un Alaquàs en ebullició, el grup de jóvens que posaren en marxa La Voz de la Juventud anhelaven trobar una veu pública, nova i pròpia, amb la qual comunicar-se i traslladar al món les seues inquietuds. I, en aquest sentit, resulta evident que la confecció d’aquella singular revista els ajudà a madurar i els dotà de nombroses habilitats socials i recursos expressius que, en un context de dictadura política, posteriorment els degueren ajudar a tirar endavant projectes personals i col·lectius de gran magnitud i significació.
