Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un conjunt històric perdut a Torrent

L’edifici era obra de l’arquitecte Javier Goerlich, que el va projectar per a la ciutat en 1927

«L’Asilo Santa Elena» al voltant dels anys cinquanta. | E. MIQUEL - TORRENT IMATGE GRÀFICA

L’arquitecte Javier Goerlich Lleó (València, 1886-1972) és considerat com un dels més prestigiosos i prolífics tècnics valencians del segle XX. De fet, a algunes poblacions de la comarca de l’Horta es conserven diverses de les seues obres, com ja vam tractar a Quaderns de Patrimoni a l’edició de l’Horta de Levante-EMV el 2013. Malauradament, aquest 2021 hem assistit a la desaparició, en gran part, d’un dels dos edificis històrics que va projectar a Torrent, «l’Asilo Santa Elena», coincidint amb el cent trenta-cinc aniversari del naixement d’aquest destacat arquitecte.

Un conjunt històric perdut a Torrent

Aquest conjunt històric va ser projectat per Goerlich, el 1927, per a la «Junta de Patronos del Asilo de Santa Elena de Torrent» i promogut amb el llegat conformat amb béns del testament d’un matrimoni de València, format per Elena Tamarit Mestre i Rafael Gonzàlez Baldoví, que havia estiuejat a la població a una casa del carrer de l’Ermita.

La finalitat del centre, que es va ubicar entre l’actual carrer Pare Méndez i l’Avinguda al Vedat, era la d’atendre a deu ancians pobres majors de seixanta anys de cada sexe del municipi, sota la direcció de las «Hermanas Terciarias de San Francisco de Asís». L’acte de col·locació de la primera pedra es va dur a terme el 16 de desembre del mateix any, amb la presència de l’arquebisbe de València, Prudencio Melo, i l’arquitecte Javier Goerlich, sent finalment inaugurat el 1933.

L’estil de l’edifici combinava el neoclàssic present al pòrtic central, on s’ubicava la capella del conjunt, amb elements neobarrocs. A més, comptava amb una característica planta a la qual, del cos central, sorgien cinc ales simètriques a les quals es repartien les dependències separades per sexe a cada costat, quedant comunicades les tres intermèdies per un modern corredor circular d’influència racionalista.

Sobreelevat en els 50

Malauradament aquest bé, a partir dels anys 50, va ser sobreelevat i ampliat quedant despersonalitzat. Dècades més tard, immediatament després de la construcció de l’actual edifici inaugurat el 2004, es va executar un aparcament soterrani que va conduir a l’enderrocament de dos de les ales de la històrica construcció, entre 2005 i 2006, en quedar en desús. Més recentment el passat mes de juny, a una segona fase, es va demolir la resta del conjunt a excepció de la capella que, per ser arquitectura religiosa anterior al 1940, es troba protegida genèricament per la llei de patrimoni cultural valencià. A partir de l’edifici històric que havia arribat fins als nostres dies, s’haguera pogut tractar de recuperar la imatge original de l’immoble, amb fons públics, pel seu gran interés. Cal recordar que el patrimoni arquitectònic el configuren espais irrepetibles, que són testimoni del nostre passat i que parlen i ens recorden la nostra història.

Catàleg sense aprovat

En conseqüència és fonamental que Torrent aprove, al més prompte possible, el seu catàleg de béns i espais protegits conformat pels béns amb més grans valors culturals del seu terme municipal. D’aquesta manera s’evitarà que en el futur es plantegen actuacions com aquesta, ja que elements patrimonials com l’“Asilo Santa Elena” no s’haurien de quasi perdre, sinó preservar, restaurar i difondre.

Compartir el artículo

stats