La protecció de l’horta valenciana es troba cada vegada més present en les agendes dels consistoris de la comarca de l’Horta. Així doncs, diverses localitats de la comarca han decidit apostar per una reforça de la seguretat en el territori rural i respondre a les necessitats especials d’aquestes zones. Entre les feines d’aquestes noves patrulles es troben, a més de patrullar i vigilar el territori, evitar robatoris, ocupacions i abocaments il·legals, entre altres delictes. Tot amb els equipaments més punters de l’actualitat, a diferència de fa segles, on els guàrdies rurals sols comptaven amb porres i escopetes de sal per fer front a la delinqüència del territori rural.
D’aquesta manera, recentment, tal com va publicar Levante-EMV, Alboraia va crear una patrulla policial específica per a la seua horta. El consistori ha dedicat un agent específic per als camps de cultius amb l’objectiu d’evitar perjudicis en la seua horta, d’un pes important al seu entorn. Així mateix, aquestes modernes patrulles compten amb els avanços en tecnologia més punters. La nova patrulla d’Alboraia compta, doncs, amb un dron Fènix 1, mentre que Burjassot ha incorporat un nou dron de vigilància a la Policia Local destinat també al contol de les zones rurals.
No obstant això, la presència de guàrdies especialitzades en l’horta municipal no és una innovació actual, encara que les seues condicions fa un segle eren ben diferents. Aquest fou el cas de Godella, un municipi de l’Horta Nord que va ser pioner en la creació d’una guardia rural a mitjans del segle XX.
Segons narra Pedro Fernando Gálvez al seu llibre «Godella. Burbujas de la historia», Jesús Villa Estévez, conegut al municipi com «El Guardeta», va ser el primer guarda del camp rural entre els anys 1942 y 1944. Va coincidir probablement, segons afirma Gálvez, amb Francisco Segura Moreno, de malnom «El Galifa» (d’origen desconegut). Segura va començar, aproximadament, la guarda rural cap als anys 1942-1943 fins a la seua prematura mort a l’edat de 57 anys. Mai va arribar a jubilar-se en el seu treball. Vestit amb un uniforme de color caqui i amb gorra de plat, «El Galifa» exercia el seu treball als camps confrontants a Godella i, més concretament, controlaba, amb uns prismàtics, tota l’horta del municipi des de la creu del terme de la plaça de Santa Magdalena Sofia, «un dels seus llocs preferits» segons afirma l’autor de «Godella. Burbujas de la historia».
Les condiciones de treball fa un segle eren prou precàries. Durant els primers anys de guarda, «El Galifa» patrullava el territori amb una motocicleta «Mobylette» junt a una escopeta de bales de sal com a única arma per defensarse de possibles lladres. «Aquestes bales no maten, ni fereixen greument, però sí que produeixen una coentor fortíssima a la part el cos assolida», conta Gálvez.
A més, «El Galifa» va comptar amb l’ajuda de «Chaves», qui es va dedicar a vigilar els camps de dalt del municipi, la zona compresa entorn a Rocafort, EPLA o Campolivar.
El seu treball a la guarda rural consistia, doncs, en impedir els robatoris al territori rural. «Advertia de la gravetat del fet a qui infringia la norma, encara que si ho feia per menjar, sobre tot als anys de la postguerra, sols l’amonestava seriosament», segons els testimonis recollits per Gálvez de familiars de Segura. No obstant això, quan es tractava d’un delicte reincident, el guarda detenia a l’infractor i el portava a la caserna a l’edifici de l’ajuntament o a l’antic calabós, situat a l’edifici de l’escoxador de Godella.
Pedro Fernando Gálvez especula que el seu successor va ser un home anomenat Marín, «de cabells blancs i muntat en una moto vigilant Godella».
