L’ensenyança secundària pot resultar un pas més en la formació acadèmica dels alumnes que tenen com a destí realitzar estudis postobligatoris, però hi hagué un temps al qual grans professionals de la docència donaren prioritat a impartir aquesta ensenyança enfront de les oportunitats laborals que els van sorgir a la universitat pública. Aquest va ser el cas d’alguns professors de batxiller del Col·legi Mont-Sió de Torrent, dels quals cal destacar per la seua brillant trajectòria Conrado Garcia Alix (Sarrió, 1943 – València, 2006).
Aquest veí de Xirivella, va cursar el batxillerat a l’Institut Lluís Vives de València, obtenint un premi especial. El 1962 va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres, secció d’Història, de la Universitat de València. En aquells anys, la seua família tenia llogat l’edifici medieval de La Closa de Xirivella, al que acudien amics que també eren estudiants, alguns dels quals arribaren a destacar com el que fora alcalde de València Ricard Pérez Casado (València, 1945).
La seua tesi de llicenciatura del 1967, publicada set anys més tard a una editorial d’àmbit estatal, i la seua tesi doctoral van ser dirigides totes dues pel destacat catedràtic d’Història Joan Reglà (1917-1973), qui actualment dona nom a la Biblioteca d’Humanitats de la UV. També va participar en la publicació en homenatge a aquest professor amb motiu de la seua mort juntament amb altres autors, alguns dels quals arribaren a exercir càrrecs de prestigi, com Francisco Tomàs y Valiente (València, 1932-Madrid, 1996) o el diplomàtic Dàmaso de Lario (València, 1949) amb qui Conrado va establir contacte aleshores.
El 1969, Garcia Alix va ingressar com a professor ajudant d’Història d’Espanya Contemporània a la Universitat de València, encara que des de dos anys abans havia començat com a director acadèmic i docent d’ensenyança mitjana al Col·legi Mont-Sió, com a filial de l’Institut Lluís Vives de València. A aquest centre de Torrent va centrar la majoria de la seua trajectòria professional a les aules on, per la seua proximitat amb l’alumnat, és un dels seus docents més recordats.
Des del punt de vista de la investigació, va publicar diversos articles tant d’història local, a Xirivella (1967) o a “Torrens” (1996), com autonòmic, al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971), o estatal, a “Estudis: Revista de historia moderna” del Departament d’Història Moderna de la Universitat de València (1973- 1998). També va escriure altres obres inèdites, entre les quals trobem una obra literària i un estudi d’història general (2000), a més de la seua tesi doctoral.
Malauradament, una greu malaltia, a la tardor del 2006, va posar fi a la seua llarga trajectòria professional i intel·lectual, amb seixanta-tres anys. Perfils docents com el de Conrado Garcia Alix, que hui recordem, i els dels seus companys de centre, que junts van aconseguir a les aules un nivell quasi universitari, són una mostra de com aconseguir l’excel·lència a l’ensenyança secundària. Són també testimoni d’aquest fet, la desapareguda professora i farmacèutica Amparo Castelló Calatayud i, brillants alumnes com la malmesa Eva Moles González (Torrent, 1982-2006).
