A la ciutat de Torrent, amb diversos equips de futbol, durant l’últim mig segle han aparegut diferents jugadors masculins i femenins rellevants. Al primer grup trobem a Paco Alcácer, Roger Martí, Vicente Guaita, Pedro López, Javier Garrido o Emili Fenoll, que han format part de les plantilles d’importants clubs de la Comunitat Valenciana com el València CF o el Levante UD. Però moltes dècades abans, un futbolista oblidat que també va destacar perquè va jugar entre la dècada de 1930 i 1940 als principals equips valencians de l’època, va ser Salvador Blasco Ribes. Conegut pel malnom futbolístic de “Torrentí”, va nàixer al centre urbà de la capital de l’Horta, el 1916, fill de Salvador Blasco i Isabel Ribes, sent el segon de quatre germans.
Blasco, va ser un migcampista recordat per la seua gran valentia al terreny de joc, que va despuntar per la seua capacitat per a tallar balons. Es va formar a les categories inferiors del València CF, on va debutar en setembre 1934 amb divuit anys i dos anys més tard ja es va estrenar a Primera Divisió amb el primer equip, com arreplega Ciberche. Segons la Càtedra Pedro Ibarra de la Universidad Miguel Hernández d’Elx, “Torrentí” va continuar al València CF fins al 1941, període al qual l’equip va guanyar l’equivalent a l’actual Copa del Rei i durant el qual Blasco va rebre ofertes de l’Hèrcules CF i el RCD Espanyol.
Finalment, la seua eixida del València CF el va portar eixe mateix any a l’Elche CF, aleshores a Segona Divisió, on va jugar durant dos temporades i a continuació, el 1943, una temporada a la mateixa categoria al CD Alcoyano on va promocionar a Primera Divisió. Per últim, entre 1944 i 1945, va jugar al Levante UD on es va retirar en competició oficial amb vint-i-nou anys.
Una anècdota que cal recordar és com, l’abril del 1945, va exercir com a estricte preparador físic i entrenador de l’equip de treballadors del grup del diari Levante, actual Levante-EMV, que va disputar un trofeu al Vallejo, l’aleshores camp del Levante UD, contra una selecció del personal d’un conegut diari madrileny de l’època de la mateixa cadena de premsa. Malgrat que el partit va acabar en empat, la copa va ser per als jugadors del diari valencià.
A l’àmbit personal, una vegada es va independitzar va canviar la seua residència principal, primer, al Vedat de Torrent i, més tard, al carrer Pizarro de la Ciutat de València juntament amb la seua dona, Júlia, i els seus dos fills. Anys més tard es va traslladar a França, d’on va tornar després a València on va faltar, segons els seus familiars.
Actualment, el pas del temps ha esborrat el record de la trajectòria futbolística de Blasco. Malgrat això, la nissaga iniciada pel “Torrentí” fa prop d’un segle la van continuar entre la dècada dels 80 i 2000 del segle XX, els seus nebots nets, els germans Espeleta Blasco, algun dels quals encara continua hui al món del futbol com a tècnic.
