Un viatge en el temps, per a retrocedir més de cinc segles enrere, de la mà de la ceramista Elionor Mateu, un personatge real que va existir en Alaquàs en el segle XV, va ser la fórmula triada per a introduir al públic en el procés de recuperació de la marca que el col·lectiu oller utilitzava en aquella època per a distingir els perols i cassoles de fang que elaboraven, amb l'emblema de la família Aguilar, propietària del senyoriu.
El projecte ha estat impulsat per l'associació gastronòmica el Cullerot, que ha tingut l'assessorament de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, i a més ha comptat amb la col·laboració de la Unió Musical, Via Heràclia, Cor de Vila, Caixa Popular i l'Ajuntament d'Alaquàs.
La recuperació de la marca dels Aguilar, del segle XV, s'ha materialitzat amb l'encàrrec d'una sèrie limitada de 200 peces, a l'última terrisseria que perviu en Alaquàs, la d'Enric Martí. I les cassoles (en dos models, de cul redó i de cul pla) es varen posar a la venda, a preu de 10 euros cadascuna, en l'acte celebrat al Castell. Una part dels beneficis es destinen al projecte solidari de Cor de Vila.
Tornar al segle XV
L'acte es va iniciar en el claustre del monument, on va aparéixer Elionor Mateu (Eva Martínez, de Via Heràclia), l'única dona ceramista que el col·lectiu investigador del poble ha documentat entre més de 50 que existiren al llarg dels segles XV i XVI. El personatge va convidar al públic a fer un recorregut per a conéixer el conflicte que el gremi oller tenia en el segle XV.
Mateu va guiar un itinerari que va passar per la sala la Torre, un espai prop de la sala Cremona i la galeria del sobreclaustre. Allí va explicar que el grup de ceramistes del poble havia demanat al Misser Jaume Garcia d'Aguilar un permís especial per a utilitzar l'emblema de la seua família, com a marca de les cassoles, donada la competència deslleial que s'estava produint per part d'altres pobles com Paterna. Durant el trajecte, dues representants de la Unió Musical, Clàudia Ballesteros i Sara López, varen interpretar temes renaixentistes.
Segons la documentació trobada per l'investigador Adrià Hernández, el gremi es queixava que s'estaven comercialitzant olles en els mercats de la Corona d'Aragó com si foren d'Alaquàs, aprofitant la seua fama, quan es fabricaven en Paterna o Manises.
Aquesta informació descoberta en un plet judicial posterior, corroborava les troballes que l'equip arqueològic que excavà en el Castell havia fet en 2007, quan aparegueren desenes de fragments d'olles de fang amb la marca de la família Aguilar.
Una cadena de col·laboracions
Una vegada en la sala Xemeneia, que es va omplir de gom a gom, el president del Cullerot, Javier Atencia, va explicar el moment històric que vivia el col·lectiu per recuperar un patrimoni associat a artesania i a gastronomia, a més d'agrair la cadena de col·laboració que s'havia produït en el procés, ja que, a més de les entitats esmentades, l'enginyer Pablo Figueiras ha elaborat els distints segells per a les proves de la marca i el dissenyador Ramon Cosme ha fet tota la imatge que ha envoltat la presentació i la iniciativa. També la representant de Caixa Popular, Pilar Molina, va encoratjar a les associación a continuar col·laborant i va oferir el seu suport per a iniciatives futures.
A continuació, es va projectar un vídeo elaborat per l'Ajuntament d'Alaquàs sobre el procés artesanal d'elaboració de les cassoles de fang i el fet històric que s'estava recuperant, que hi ha produït l'equip de comunicació que lidera Àngeles Nieto. Amb la veu d'Adrià Hernández, el protagonista és l'últim oller del poble, Enric Martí.
La veu experta
Per a conéixer més dades del passat ceramista i artesà d'Alaquàs, les associacions varen organitzar una taula redona amb la participació de l'arqueòloga que va estar al davant de les excavacions entre 2002 i 2007, Paloma Berrocal; l'investigador que va trobar el document sobre la petició del gremi oller al senyor en el segle XV, Adrià Hernández, i el director de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, Enric Juan.
El grup va destacar la "potència" que té recuperar un emblema del segle XV com a revitalitzador de l'artesania i la gastronomia tradicional, perquè a més obri la porta a futures iniciatives.
Al respecte, Paloma Berrocal va indicar que no sols aparegueren peces d'olles i perols amb la marca dels Aguilar, sinó també en altres objectes propis de la llar. Enric Juan va destacar que s'estava fent valdre "per part de la gent" una història que corresponia a la gent del dia a dia d'Alaquàs en el segle XV. I Adrià Hernández va incidir en què la primera denominació d'origen reconeguda en Espanya datava de les primeres dècades del segle XIX i "açò va passar 400 anys abans.
Finalment, l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, va reconéixer que se sentia orgullós de les iniciatives de moviment ciutadà i va elogiar el desenvolupament de l'acte. "M'ha transportat a 2003, quan l'ajuntament recuperà el Castell i l'espectacle mostrava que dins estaven les arts, la música i el teatre", va expressar el mandatari.
L'acte va concloure amb el lliurament simbòlic de la primera peça de la sèrie limitada al poble d'Alaquàs, per Elionor Mateu a Toni Saura, i per una segona entrega a les Falles d'Alaquàs de la cassola número dos, en reconeixement de l'esforç que ha fet la festa des de 2020, que replegaren les falleres majors del poble, Sara Morcillo i Judith Díaz.
Una venda solidària
En l'acte es varen esgotar les primeres 40 cassoles que el Cullerot tenia a disposició de les 200 que se'n faran. A més, la ciutadania va encomanar altres tantes. Cada peça es posa a la venda per un preu de 10 euros. Tant la cassola de cul redó com de cul pla són per a sis racions (la grandària més habitual) i una part dels beneficis aniran destinats al projecte solidari que l'associació desenvolupa amb Cor de Vila.
